"Quan un passatge es fa difícil, fer ganyotes."
Això deien -que no feien-, dos pianistes de renom.
Vladimir Horowitz (1903-1989) i Arthur Schnabel (1882-1951).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cites. Mostrar tots els missatges
dilluns, 17 de gener del 2011
dimecres, 8 de desembre del 2010
Record de Schumann i Chopin
Ara que s'apropa el final de l'any Schumann i Chopin, en el qual hem commemorat el bicentenari dels seus naixements.
Us mostrem doncs, uns pensaments d'aquests grans compositors:
Per a Robert Schumann:
* La terra no és un jardí de paers, sinó més aviat el temple sagrat de la naturalesa.
* La vida es panseix i mor darrera nostre, i del nostre passat que s'asseca i s'esvaeix, només queda una cosa immortal: la música.
* El so irradia com una aurora, el sol es lleva sota la forma d'un so, el so vol llevar-se en la música, el color és llum.
* No sóc més que un alumne de la natura, impulsiu, que obeeix cegament les seves inclinacions i aspira a trencar les seves cadenes.
* Les ferotges urpes de la raó no han de destrossar les fràgils mans de la musa lírica.
* La música és el llenguatge que em permet comunicar amb el més enllà.
Per a Frederic Chopin:
* Deixeu que sigui el que he de ser, res més que un compositor de piano, perquè això és lo únic que sé fer.
* Hi ha tants sons diferents com dits: només cal saber digitar correctament.
* Segons la opinió general, la meva interpretació es caracteritza per una sonoritat massa dèbil, o més ben dit, massa delicada pel gust de públic com aquest, acostumat a sentir artistes destroçar el seu instrument. No m'importa, és impossible que no hi hagi cap "però", i prefereixo això que no pas sentir a dir que toco massa fort.
* L'art no és una inspiració sortosa que ve de no se sap pas on; és la raó mateixa adornada pel geni, però seguint una marxa necessària i contínua a través d'unes lleis superiors.
En la vida cal anar seguint unes pautes pròpies, que siguin coherents amb els pensaments... No us oblideu mai de pensar !
Us mostrem doncs, uns pensaments d'aquests grans compositors:
Per a Robert Schumann:
* La terra no és un jardí de paers, sinó més aviat el temple sagrat de la naturalesa.
* La vida es panseix i mor darrera nostre, i del nostre passat que s'asseca i s'esvaeix, només queda una cosa immortal: la música.
* El so irradia com una aurora, el sol es lleva sota la forma d'un so, el so vol llevar-se en la música, el color és llum.
* No sóc més que un alumne de la natura, impulsiu, que obeeix cegament les seves inclinacions i aspira a trencar les seves cadenes.
* Les ferotges urpes de la raó no han de destrossar les fràgils mans de la musa lírica.
* La música és el llenguatge que em permet comunicar amb el més enllà.
Per a Frederic Chopin:
* Deixeu que sigui el que he de ser, res més que un compositor de piano, perquè això és lo únic que sé fer.
* Hi ha tants sons diferents com dits: només cal saber digitar correctament.
* Segons la opinió general, la meva interpretació es caracteritza per una sonoritat massa dèbil, o més ben dit, massa delicada pel gust de públic com aquest, acostumat a sentir artistes destroçar el seu instrument. No m'importa, és impossible que no hi hagi cap "però", i prefereixo això que no pas sentir a dir que toco massa fort.
* L'art no és una inspiració sortosa que ve de no se sap pas on; és la raó mateixa adornada pel geni, però seguint una marxa necessària i contínua a través d'unes lleis superiors.
En la vida cal anar seguint unes pautes pròpies, que siguin coherents amb els pensaments... No us oblideu mai de pensar !
dimecres, 28 de juliol del 2010
Maria Canals ens deixa el seu llegat
La pianista María Canals Cendrós ha fallecido hoy en Barcelona a la edad de 96 años, según han informado fuentes cercanas a la artista. Nacida en Barcelona en 1913, Canals cursó estudios en la Escuela Municipal de Música de Barcelona, y perfeccionó sus conocimientos musicales con Ricard Viñes. A lo largo de su carrera, la pianista realizó numerosas grabaciones y recibió distinciones como la medalla de Caballero de la Orden de las Artes y las Letras, que le concedió el Gobierno francés en 1982.
"Yo no iba al colegio. Me pasaba muchas horas en casa jugando y escuchando de lejos a las discípulas que venían a tomar lecciones de piano. Tenía metido en la cabeza el 'Andante Spianato' de Chopin y el segundo movimiento del Concierto italiano de Bach. No paré hasta que mejor o peor, tocaba trozos con las dos manos". Con estas palabras la propia María Canals evocaba su primeros y precoces años como pianista en el libro "Una vida dentro de la música", publicado en 1969.
Lejos de considerarse una niña prodigio, María Canals articulaba en aquel texto toda una personalidad poliédrica, que incluía sus facetas como intérprete, concertista, pedagoga, impulsora de un certamen musical, pero también compañera del escritor Rossend Llates, con quien compartió la pasión por la música y por la vida.
En el nacimiento del popular Concurso Internacional de Música María Canals, jugó un papel destacado un amigo de la pareja, Henri Gagnebin, fundador y presidente de la Federación de Concursos Internacionales de Música. El certamen, que nació en 1954, fue el primer concurso de pianistas de España y uno de los primeros de Europa, y en aquella primera edición se presentaron 14 concursantes (13 españoles y uno belga), y ya desde entonces todas las pruebas se celebraron en el Palau de la Música, que ha sido hasta ahora el escenario oficial de la competición.
Fonts:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/pianista/Maria/Canals/muere/Barcelona/96/anos/elpepuculmus/20100728elpepucul_10/Tes
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100728/53973595007/la-pianista-catalana-maria-canals-muere-a-los-96-anos-de-edad.html
dijous, 8 de juliol del 2010
Per saber tocar cal comprendre la música
Continuant amb les cites dels grans mestres:
"L'ensenyança del piano és, com la de qualsevol altre instrument, en primer lloc classe de música.
Aquest objectiu no s'acompleix si el professor es limita a ensenyar a llegir música a l'alumne, així com a transmetre-li la capacitat manual necessària per actuar sobre les tecles corresponents a les notes escrites. L'ensenyament del piano pot ser entès com a ensenyança musical si el desenvolupament de la capacitat tècnica evoluciona al mateix temps que la formació de l'oïda i l'educació de la comprensió musical. Això sembla sobreentendre's, però no és així...
L'alumne ha de comprendre tot el que toca.. Si no és així, es toca el piano però no es fa música."
Margit Varró
Nota biogràfica:
Margit Varró (1892-1978), hongaresa, professora de música i compositora. Va fer carrera com a educadora i historiadora de música. Estava associada amb els compositors hongaresos Bela Bartok i Weiner Leo. El seu llibre "L'ensenyament de piano dinàmic" es va publicar el 1921 i va ser àmpliament utilitzat a Europa i als Estats Units. Varró va continuar ensenyant fins a l'edat de 93.
Una imatge entranyable: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNgLc1YnSWyLAYqak5j8eyvJ-5rI2PHdvumDMG4hQMpwntznbOiYCNRjfK98BIdBL2Dem4vTV9EuhBtpSM51FMYNPYfSZnxByrIj5HfJl5tkBM83GttlUVUo_vfsi19e02V9f9rx6wWfw/s1600-h/profesora+de+piano.jpg
dimecres, 21 d’abril del 2010
El trac o "por escènica"
Parlem de la "por escènica", també anomenada "track".Gairebé el 80% dels músics i artistes diversos, també professionals, senten aquesta pressió, angoixa o el que sigui abans d'actuar. Aquesta pressió fa posar nerviós i rendir molt per sota de les pròpies capacitats.
Es pot estar més o menys segur de com ha d'anar tot, però una força interna impedeix reaccionar amb normalitat, dificultant el bon desenvolupament en públic; sentint palpitacions, les cames fan figa, se sent el cor al cap,...
El millor que es pot fer és recordar-se a sí mateix com gaudim fent el que fem, i intentar passar-ho bé, sense voler impressionar ningú, senzillament fent-ho al millor que es pot.
Sortir a actuar, no és un judici; és una oportunitat de compartir amb la gent del teu entorn (la teva família, amics, veïns, companys...) una cosa que saps fer molt bé, perquè ells en gaudeixin també.
Vegem què opinen dos pianistes i directors respecte a la "por escènica", també anomenada "track".
"Mai he sentit allò que diuen por escènica; al contrari, m'encanta actuar. Sempre tens una responsabilitat quan surts a l'escenari, però el públic no és el teu enemic. Jo necessito al públic perquè m'ajuda a sentir la música; per això m'agrada tant tocar amb altres músics."
Gianluca Cascioli
"Si tinc track vol dir que, sortosament, encarra tinc quelcom que vull trobar i donar, i que val la pena. Si un no té track vol dir que... s'ha acabat."
Christian Zacharías
dimecres, 7 d’abril del 2010
Programa didàctic i amb humor sobre música clàssica
El director d'orquestra Benjamin Zander es dirigeix al públic en general, de manera divertida i amena, donant "quatre" consells que ens permetran escoltar la música d'una altra manera, entenent-la i estimant-la.
És un vídeo de 20 minuts, en anglès, amb substítols en "castellà", però transmet un missatge molt interessant. Us el recomanem !
És un vídeo de 20 minuts, en anglès, amb substítols en "castellà", però transmet un missatge molt interessant. Us el recomanem !
dimecres, 24 de març del 2010
dimecres, 17 de març del 2010
dimecres, 10 de març del 2010
Els grans mestres diuen... (la digitació)
"Em sembla molt important escollir la digitació corresponent a la idea musical, de manera que la música s'expressi igualment a través del cos.!
Murray Perahia
"Una digitació incorrecta compromet l'equilibri de la mà; una bona digitació domina els dits, els dirigeix, els arrossega."
Margherite Long
"La tècnica és saber trobar la digitació que determina el color i l'accent d'una frase". Lucette Descaves
dissabte, 13 de febrer del 2010
Els grans mestres opinen... (el pedal)
"L'art del pedal no consisteix en saber-lo posar, sinó en saber-lo treure."
Albert Lavignac
"El pedal és tot; és el pulmó que ens permet respirar. Aparellant dues harmonies que estan en completa dissonància durant una mil·lèssima part de segon, es poden crear infinites varietats de color".
Vladimir Horowitz
"No s'ha de posar el pedal amb els peus, sinó amb les orelles".
Theodor Leschetzky
Albert Lavignac
"El pedal és tot; és el pulmó que ens permet respirar. Aparellant dues harmonies que estan en completa dissonància durant una mil·lèssima part de segon, es poden crear infinites varietats de color".
Vladimir Horowitz
"No s'ha de posar el pedal amb els peus, sinó amb les orelles".
Theodor Leschetzky
dimecres, 27 de gener del 2010
El secret per tocar el piano
"Sempre assegureu-vos que la tapa de sobre el teclat estigui oberta abans de començar a tocar" va dir Artur Schnabel, pianista d'Austràlia, quan se li va preguntar el secret per tocar el piano.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Els grans mestres ens aconsellen: "Guia d'estudi"
Els grans mestres ens aconsellen respecte a com estudiar:
"Trabajar una obra es construir un edificio donde cada elemento debe encontrar su justo lugar, a fin de que el sueño se confunda con la realidad. Antes que la estructura salga a la superficie hace falta un cierto tiempo para realizar los planos y construir los cimientos; es el momento donde se produce la impresión de que no ocurre nada. No obstante, el trabajo efectuado es la parte escondida del iceberg. Desde que el primer piso aparece, los otros pisos siguen muy rápidamente. ¡En cuánto a habitar la casa y a realizar la decoración soñada puede llevar toda una vida!"
Pascal Le Corré
"Es preferible descansar a trabajar sin gusto y con la cabeza turbada".
Claudio Arrau
"Respetad al máximo el texto de las obras escritas por los maestros".
Robert Schumann
"Se debe tocar la obra con el buen tempo, con todas sus notas, todos sus ornamentos... dicho de otra manera, como ha sido escrita, y con el sentimiento y el gusto apropiados, de manera que el auditorio tenga la impresión de escuchar al mismo compositor".
W.A. Mozart
"És molt convenient desenvolupar la memoria musical, des dels principis del piano, amb l'estudi de petits fragments i per suposat, en els exercicis amb fórmules repetides i en les escales i arpegis".
Pere Vallribera
"És necessari cantar si voleu tocar el piano".
Fréderic Chopin
"Es evidente que cantando el alumno descubre, como por arte de magia, el sentido de un fragmento, e incluso el tempo real, el fraseo y los diversos matices agógicos, dinámicos y plásticos".
E. Willems
"Els alumnes passen massa temps tocant però molt poc estudiant".
Ignaz Paderewski
"No se puede pretar atención a los dedos y a la partitura al mismo tiempo".
Youri Egorov
"Es passa més temps per desaprendre mals hàbits que per adquirir-ne de nous i bons".
Andor Foldes
"La partitura al cap i no pas el cap a la partitura!"
Hans von Bulöw
"Lo más bello en la música es lo que hay detrás de las notas".
Yvonne Lefébure
"Trabajar una obra es construir un edificio donde cada elemento debe encontrar su justo lugar, a fin de que el sueño se confunda con la realidad. Antes que la estructura salga a la superficie hace falta un cierto tiempo para realizar los planos y construir los cimientos; es el momento donde se produce la impresión de que no ocurre nada. No obstante, el trabajo efectuado es la parte escondida del iceberg. Desde que el primer piso aparece, los otros pisos siguen muy rápidamente. ¡En cuánto a habitar la casa y a realizar la decoración soñada puede llevar toda una vida!"
Pascal Le Corré
"Es preferible descansar a trabajar sin gusto y con la cabeza turbada".
Claudio Arrau
"Respetad al máximo el texto de las obras escritas por los maestros".
Robert Schumann
"Se debe tocar la obra con el buen tempo, con todas sus notas, todos sus ornamentos... dicho de otra manera, como ha sido escrita, y con el sentimiento y el gusto apropiados, de manera que el auditorio tenga la impresión de escuchar al mismo compositor".
W.A. Mozart
"És molt convenient desenvolupar la memoria musical, des dels principis del piano, amb l'estudi de petits fragments i per suposat, en els exercicis amb fórmules repetides i en les escales i arpegis".
Pere Vallribera
"És necessari cantar si voleu tocar el piano".
Fréderic Chopin
"Es evidente que cantando el alumno descubre, como por arte de magia, el sentido de un fragmento, e incluso el tempo real, el fraseo y los diversos matices agógicos, dinámicos y plásticos".
E. Willems
"Els alumnes passen massa temps tocant però molt poc estudiant".
Ignaz Paderewski
"No se puede pretar atención a los dedos y a la partitura al mismo tiempo".
Youri Egorov
"Es passa més temps per desaprendre mals hàbits que per adquirir-ne de nous i bons".
Andor Foldes
"La partitura al cap i no pas el cap a la partitura!"
Hans von Bulöw
"Lo más bello en la música es lo que hay detrás de las notas".
Yvonne Lefébure
dimarts, 8 de desembre del 2009
El pianista és un home orquestra
Dues grans eminències musicals, pianistes, compositors i directors en un sol home, coïncideixen en una línia de pensament referent al piano com a l'instrument més complert.
Anton Rubinstein deia:El piano és un centenar d'instruments.
Franz Liszt deia:En l'espai de set octaves el piano abarca l'extensió d'una orquestra i els deu dits d'un sol home són suficients per entregar les harmonies produïdes per l'execució de més de cent instruments concertants.
Fem arpegis com les arpes, notes llargues com els instruments de vent, staccatos i altres mil passatges que avans semblaven privilegis de certs instruments.
Podeu veure'n les seves biografies a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)