La barqueta

Aquestes vacances inspiradores, passejant per ports, navegant en creuers, pescadors i turistes compartint espais...

De nou retrocedim en el temps, recordant la cançó de La barqueta, que va treballar l'Oriol durant el 3r trimestre del curs 2011-12:

La barqueta (de memòria)

El dinosaure

Avui anem una mica enrere i recuperem una cançó que va treballar l'Oriol durant el 3r trimestre d'aquest curs 2011-12.

És la cançó del dinosaure, i està composada perquè els petits pianistes, que fins ara han anat tocant només amb 2 o 3 dits de cada mà, ja comencin a treballar la melodia repartida, però amb 3 o 4 notes cada mà. Especialment per l'Oriol, que té més facilitat per l'esquerra, i que li encanten els dinosaures.

El dinosaure

L'Onada i Els putxinel·lis

L'Oriol ha acabat el curs després d'algunes setmanes indisposat, però hem pogut fer una darrera classe extraordiària.

Hem treballat 2 aspectes avançats:

1) el pas de polze
2) el fraseig també a l'acompanyament

Us ho expliquem més detingudament:

1)

L'Onada és una cançó que ja havíem treballat anteriorment. Sovint aprofitem per repassar cançons que ja coneixem força bé, per introduir aspectes tècnics nous. En aquesta ocasió, ja que aquest any hem estat cuidant la posició de la mà, hem estudiat una digitació que ens permetés tocar la peça amb continuïtat i comoditat, sense haver de fer moviments bruscos de la mà.
D'aquesta manera, el mateix Oriol ha trobat que la forma més idònia és preparant la mà amb una posició amb el polze amagat (pas previ al pas de polze).

Fixeu-vos com queda la cançó ara:

2)Els putxinel·lis també és una cançó que l'Oriol coneix molt bé, perquè la canta des de petit. Però ara el que hem treballat és l'acompanyament. L'Oriol té la partitura escrita, però intentem sempre tocar la cançó sense mirar la llibreta, simplement escoltant la melodia i "sentint" quan i quina nota farà l'acompanyament.
D'aquesta manera aprofitem per escoltar bé les frases, sentint la tònica i la dominant (tot i que no esmentem aquests conceptes a classe), treballant la continuïtat i sobretot sobretot, la musicalitat, recollint les frases.

Mireu que bonic:



Us adjuntem la partitura de l'acompanyament, tot i que és una imatge força borrosa, disculpeu.

Puzzle de Pasqua

Aquests dies l'Oriol està treballant una "composició" al piano, partint d'un material temàtic de Pasqua.

Comencem amb el dibuix d'un conill de Pasqua, amb unes indicacions de teclat al seu interior. Pintem cada part del conill segons el color que li correspon a la nota del teclat.

A continuació agafem els "ous de Pasqua rítmics".



La tasca consisteix en tocar el ritme que hi ha a cada ou sobre una nota. El color de cada ou ens marcarà quina nota correspon, segons el codi de colors que hem seguit pintant el conill.





Prenem una seqüència de 4 ous de diferents colors i toquem el ritme amb les 4 notes diferents. Ja tenim la nostra composició feta. Ara només ens caldrà escriure-la.


El blog de Susan Paradis ha sigut la font d'aquest material:
http://susanparadis.wordpress.com/2012/03/26/bunny-to-color-piano-keys/

L'onada de l'Oriol

L'Oriol és un petit estudiant de piano, que l'any passat va aprendre a tocar algunes cançons, utilitzant dits de les mans alternades.
Ara que ja té la mà una mica més gran, tot i que encara no està del tot formada, ja anem utilitzant més dits de cada mà per tocar les cançons. Tot i que el 5è dit encara no el fem servir gairebé mai.
Així doncs, a més d'aprendre cançons noves, l'Oriol està repassant cançons que ja sap de l'any passat, però ara que ell és més gran, ja les intenta tocar amb 1 sola mà.

Avui us ensenyem com treballem la cançó de la Onada, amb un petit afegit al final, simulant que ve una ola molt gran i fa caure el "surfista" que tenim sobre el teclat.

Fixeu-vos també com hem anat analitzant les notes a la partitura, ja que aquesta cançó té moltes alteracions accidentals. Les alteracions accidentals les anomenem "màscares" que modifiquen la nota que les porta. Així resulta que el SOL quan porta la màscara del sostingut es toca amb la tecla negra situada just al costat dret, sonant una mica més aguda. I el LA, quan porta la màscara del bemoll, es toca amb la tecla negra de just al costat esquerra, sonant més greu. Així hem observat que tant el SOL# com el LAb es toquen amb la mateixa tecla, és que això que en la partitura les hem encerclat amb el mateix color.

Una vegada hem tingut llegides i analitzades totes les notes que formen la cançó, la hem tocat al piano, intentant conservar com sempre la posició de la mà rodona.



Ara ja és el mateix alumne el que demana repassar cançons antigues però tocant-les amb una sola mà, i inventant petits acompanyaments amb l'altre mà (de moment simplement clusters en les notes llargues o silencis).

Seguirem treballant !!!

La granota, el grill i la tempesta

La última cançó que ha treballar l'Oriol la va aprendre la setmana passada, i tracta d'un animalet petit i llefiscós: La granota.

És una cançó que treballa només amb 3 notes: DO-RE-MI, però combina graus conjunts i salt de 3a, a més de treballar a ritme de negres, blanques i silencis.



Hem aprofitat per tocar aquesta cançó amb cada mà (una vegada l'esquerra, una la dreta) i amb diferents digitacions (1-2-3, 2-3-4, intentant evitar 3-4-5).

POSICIÓ

Avui, que ja coneix millor la cançó, fem un pas més en el treball de la posició, utilitzant un recurs nou: la goma.

El recurs de la goma consisteix en posar una goma (o altres objectes) sobre el revers de la mà, obligant a mantenir la posició correcta ben estable mentre toquem la cançó. Es tracta que la goma no caigui. Si s'aconsegueix l'objectiu, l'alumne se la queda.
La idea inicial és que sigui una gominola, però si no en tenim, podem utilitzar una goma (que tampoc rellisca) i després canviar-la per xuxes, gominoles, tazos o qualsevol objecte atractiu pels nens. Originàriament era un caramel, però l'embolcall del caramel rellisca en mans tant petitones com les de l'Oriol.





REPÀS

L'Oriol aquestes darreres setmanes també ha estat repassant cançons anteriors, però amb alguna variació, ara que ja en sap més. Per exemple: la cançó del Grill, que la vam treballar en un anterior post (http://pianotastets.blogspot.com/2011/10/el-grill.html) ara ja la toca amb una sola mà. Fixeu-vos:





ACOMPANYAMENT


Finalment us mostrem també una altra de les darreres cançons apreses per l'Oriol, que ja combina melodia i acompanyament. Es tracta de la cançó titulada "La tempesta", que ell mateix anomena "El tro".



La mà dreta toca la melodia de la cançó, mentre que l'esquerra, en els moments de silenci, fa un cluster al registre greu, simulant un tro dins la tempesta.

La mosqueta

L'Oriol avui ha après la cançó de "La mosqueta".

No aquella de... "la mosqueta volava per la llum..."
No no, la que fa:

"La mosqueta ha fet un bot,
ha caigut d'esquena,
una pota s'ha trencat !
ai ves quina pena."

- Com que l'Oriol no coneixia aquesta cançó, primer la professora la ha tocat al piano mentre cantava la lletra.
- Després l'Oriol ha demanat: -"a veure, a veure?" -referint-se al piano.
- Llavors la professora ha anat tocant frase a frase lentament, exagerant molt el moviment de les mans, perquè l'Oriol veiés clarament quan la nota es repetia.
La posició de les mans és: tecles RE-MI amb 2 dits de la mà esquerra, i tecla SOL amb un dit de la mà dreta.
L'Oriol ha anat repetint frase a frase la cançó, imitant la professora.
Si hi havia algun error (en la 1a vegada ha fet un MI de més al acabar les notes de la mà esquerra i abans dels SOL de la mà dreta), llavors la professora ho tornava a tocar cantant el nom de les notes, amb una èmfasi especial en l'últim RE de la mà esquerra).
- A continuació hem agafat la partitura de la cançó i l'Oriol ha llegit el nom de les notes, ha assenyalat els arcs de les frases, hem observat les semblances i diferències entre frases, hem contat quantes notes SOL hi havia en cada frase i en tota la cançó...
- Acte seguit l'Oriol ja s'ha posat a tocar la cançó autònomament, sense que la professora li hagués de proposar, ni tant sols ha necessitat que li anés marcant/seguint la partitura amb el dit.

Aquest ha estat el resultat d'aquest treball inicial:



En les properes sessions de classe incidirem en la continuïtat de la música, la posició de les mans, la velocitat/tempo...

Un treball a fer, sobretot amb nens amb oïda absoluta, és tocar la mateixa cançó en un altre registre i fins i tot tonalitat. Per exemple: una germana gran/petita (notes LA-SI i RE), una mosca gegant (registre greu)...

Una altra tasca que convé realitzar consisteix en escollir una frase de la cançó (la preferida pel nen, o la frase on la mosca es trenca la pota) i copiar-la a la pissarra o a la llibreta, treballant així l'escriptura i les peculiaritats d'aquell petit fragment (repetició del sol: quantes vegades, amb quins ritmes?)...

Cada petita cançó és un món ple de possibilitats per treballar amb l'alumne. Aneu investigant !

Treballem el "Caga tió"

Amb l'excusa d'anar preparant nadales, aquesta setmana l'Oriol ha recuperat la peça del "Caga tió" que ja va treballar una mica l'any passat (fent-ne una lectura i anàlisi de notes i ritmes).

Aquest any ja anem treballant aspectes més tècnics i auditius, dins del seu nivell i edat. Avui ens hem centrat molt en la posició rodona de la mà, que anomenem "la cova". Fixeu-vos qué bé que ho fa l'Oriol:

Després de tocar la peça seguint la partitura, hem analitzat la primera cèl·lula, la que correspon a la lletra "Ca-ga ti-ó" i la hem interioritzat i transportat a diferents tessitures del piano. Era el joc de fer cagar un tió més gran (tessitura greu) o més petit (tessitura aguda).






Després hem recordat que a la partitura aquesta primera cèl·lula de la cançó començava amb la nota RE, i l'Oriol ha localitzat i marcat en el piano diferents tecles "RE", des d'on tocaria aquest principi de la cançó.

Mireu com ho va marcant:



I ara toca la cèl·lula "Ca-ga ti-ó" en aquests diferents "RE", que simulen diferents tiós per anar fent cagar.






Fixeu-vos que hem anat fent esment contínuament a "la cova" per anar creant l'hàbit de col·locar correctament la mà.

Anirem augmentant progressivament el fragment de cançó interioritzada, i aprofitant el joc de diferents tessitures per treballar l'oïda a la vegada que anem repetint la cançó i recordant i assimilant la forma rodona de la mà (la cova).

El grill

La cançó del grill ens permet introduir el ritme de corxeres combinat amb el silenci de negra, amb una senzilla cançó que només utilitza 2 notes: el do i el re.

L'Oriol ha començat a treballat aquesta cançó.
El silenci de negra el va tenir de seguida dominat.
Pel que fa a les corxeres, ens va costar una mica més trobar la proporció justa per tal que dues corxeres durin el mateix que una negra: no poden ser ni massa lentes ni massa ràpides.

Vam fer un exercici, per acabar-ho de treballar. El ritme dues corxeres seguides d'una negra, ja està dominat sobre una mateixa nota; però ens falta acabar-lo d'interioritzar bé quan són notes alternes.



Mireu de moment la cançó com l'anem treballant...



Cric-cric... cric-cric...

La joguina i la Onada

L'Oriol està treballant dues cançons intervàl·liques del mètode Willems:
"La Joguina" i "La Onada".

Hem estat treballant les notes: saber quina nota és cada una, buscar-les en el teclat, escollir quin dit ha de tocar cada tecla, com l'ha de tocar... i també hem treballat els ritmes: les negres duren una pulsació, però les corxeres van el doble de ràpid.


Aquests són els resultats obtinguts fins ara:










Encara estem treballant diversos aspectes, fins que sabrem prou les peces per a tocar a 4 mans:

• continuïtat rítmica


• col·locació de les mans


• dits rodons


• escoltar el so que produïm


• treballar contrastos de Fort i piano
  

L'Oriol comença el curs !

Avui l'Oriol ha reprès les classes de piano. Com que ara ja té cinc anys i aprofitant que ha passat un temps de vacances sense professora, començem a treballar aspectes més tècnics.

Avui la classe es centra en en joc del DO:

- busquem per tot el piano totes les tecles DO, fixant-nos amb els grups de 2 tecles negres. És un conceptes que ja sabia del curs passat, però ara el nivell d'exigència es centra en la correcció (no pot sonar cap més nota que el DO) i l'agilitat (cal trobar-los tots ben depressa).

- ara recorrem les tecles DO alternant les mans, és a dir, tocant un DO amb cada mà. Així treballem la lateralitat. Va molt bé que un DO s'aguanti fins que n'arribi un altre, així s'esperen i assegurem que siguin amb mans alternes.

- també ens fixem bé en com toquem la tecla DO: amb el dit rodó, amb totes les falangetes controlades, sense enfonsar cap nuset. Mireu que bé que ho fa l'Oriol !

- després escrivim, llegim i toquem "la cançó del DO", que només està formada per notes DO (majoritàriament d'índex 3, però també hi apareix una vegada el DO4 i una vegada el DO2). La cançó està formada per DO amb diferents ritmes, així repassem la durada de les blanques, les negres i les rodones.

- com a primer pas senyalarem al piano on és el DO4 i el DO2, però quan ja haguem practicat la cançó vàries vegades, el premi serà tocar-la sense senyalar les tecles.

- finalment la setmana vinent, si la cançó ja està assegurada i amb un ritme regular, la tocarem amb un acompanyament al piano, així s'haurà convertit en una peça a 4 mans.

De passada avui també hem practicat l'escriptura de la clau de sol.

Ara ja només falta repassar durant la setmana !!!