Us mostrem doncs, uns pensaments d'aquests grans compositors:
Per a Robert Schumann:
* La terra no és un jardí de paers, sinó més aviat el temple sagrat de la naturalesa.
* La vida es panseix i mor darrera nostre, i del nostre passat que s'asseca i s'esvaeix, només queda una cosa immortal: la música.
* El so irradia com una aurora, el sol es lleva sota la forma d'un so, el so vol llevar-se en la música, el color és llum.
* No sóc més que un alumne de la natura, impulsiu, que obeeix cegament les seves inclinacions i aspira a trencar les seves cadenes.
* Les ferotges urpes de la raó no han de destrossar les fràgils mans de la musa lírica.
* La música és el llenguatge que em permet comunicar amb el més enllà.
Per a Frederic Chopin:
* Deixeu que sigui el que he de ser, res més que un compositor de piano, perquè això és lo únic que sé fer.
* Hi ha tants sons diferents com dits: només cal saber digitar correctament.
* Segons la opinió general, la meva interpretació es caracteritza per una sonoritat massa dèbil, o més ben dit, massa delicada pel gust de públic com aquest, acostumat a sentir artistes destroçar el seu instrument. No m'importa, és impossible que no hi hagi cap "però", i prefereixo això que no pas sentir a dir que toco massa fort.
* L'art no és una inspiració sortosa que ve de no se sap pas on; és la raó mateixa adornada pel geni, però seguint una marxa necessària i contínua a través d'unes lleis superiors.
En la vida cal anar seguint unes pautes pròpies, que siguin coherents amb els pensaments... No us oblideu mai de pensar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada