Piano
de cua
descansa
la nit.
Escalfen
i troben
acords dels
seus dits.
Sensible
anacrusa,
de tempo
finit.
Corxeres
i blanques
notes amb
neguit.
Perduda
mirada,
plaer del
teu llit.
Recordo
deliris,
escales
de tons.
Que tot ho
vestien
com peces
d’amor.
Compassos
que sonen,
dividint
el temps.
Mazurques,
i valsos,
boleros
d’arreu
Amb lletra
o sense,
bé ràpid
o lent.
Són peces
que marquen
un batec
de tres.
Són danses
escrites,
llenguatge
trencat.
Senzilles
i fresques
amb pas de
costat.
Irrompen
la imatge
d’aspecte
encobert.
Bemolls i
diesis,
becaires
no cal.
Poemes
que llisquen
bateguen
amb res.
Sonates
de poble,
motets de
follet.
Recorren
carenes,
rieres
i camps
Per sempre
reviuen
records del
passat.
Són belles
paraules
caminen
jugant.
Es gronxen
com fulles
quan cauen
pel vent.
D’aquesta
manera,
diem-nos
adéu.
Fins ara,
fins sempre,
o bé fins
després.
Aquesta diada de Sant Jordi retem homenatge a totes les persones sensibles musicalment i lingüísticament, amb aquesta poesia de "FreeSound" que podeu llegir directament a: http://relatsencatala.cat/relat/piano-de-cua-acords-dels-seus-dits/1029127
Gràcies, siguis qui siguis...
