L'efecte Lang Lang

100 pianos i 1000 dits, reunits en un assaig impresionant.

Lang Lang, actual personatge extraordinari, va reunir a 100 nens pianistes d'arreu del món per cel·lebrar el seu 30è aniversari. Per la ocasió organitzà un impresionant concert, on tocaren en grup les obres més populars de la música clàssica, incloent una simfonia de Beethoven transcrita per piano.

L'anomenat EFECTE LANG LANG, ha motivat a més de 30 mil·lions de nens a Xina a iniciar els seus estudis pianístics, i algo similar a la resta del món.

Cap pianista dels últims 200 anys havia sigut tant motivador, significatiu i transcendent per la difusió del piano com aquest geni xinès.

Podeu veure un assaig del concert en aquest vídeo:

En memòria de Bebo Valdés

Bebo Valdés ha mort avui als 94 anys a Suècia on feia 50 anys que vivia exiliat i en feia 4 que s'havia acomiadat dels escenaris.
Poc abans però havia protagonitzat diversos documentals i tingut un dels moments àlgids de la seva llarga carrera: el disc amb Diego "el Cigala" titulat "Lágrimas negras".



Eren les mans prodigioses de Bebo Valdés, les mans que van facilitar que el jazz llatí agafés una volada insospitada arreu del món. També eren les mans que li van permetre guanyar diversos Grammy i esgotar les entrades als seus concerts.

Però abans que arribés l'èxit mundial Valdés en va viure de tots colors. A la seva Cuba natal va iniciar la carrera als anys 40 i l'arribada de la TV a la illa li va donar una popularitat important.

Després el triomf de la revolució cubana el 1959 el va portar a l'exili a Suècia i allí va caure en l'oblit. Fins que gairebé 4 dècades més tard grava un disc i reinicia la carrera gràcies al documental "Calle 54" de Fernando Trueba. Valdés ja tenia més de 80 anys però allò gairebé era com un nou començament.

Més tard la pel·lícula "Chico y rita" basada en la seva vida va engrandir encara més un mite universal. Us convidem a veure aquesta pel·lícula:

Un record per Brigitte Engerer...

Brigitte Engerer, cèlebre pianista francesa formada en l'escola russa i amb una brillant carrera internacional, ha mort el passat dissabte 23 de juny del 2012 (revetlla de Sant Joan) a París, als 59 anys.

Engerer, nascuda el 27 d'octubre del 1952 a Tuníssia, estava considerada una de les pianistes més virtuoses. Va fer el seu últim concert el passat 12 de juny del 2012, en el teatre dels Camps Elisis de París, 50 anys després de la seva primera actuació en la mateixa sala.

Als 17 anys, Brigitte va abandonar París després d'acceptar la invitació del Conservatori de Moscú per anar a estudiar allà, on un dels seus professors, Estasnislau Neuhaus, va alabar posteriorment "la perfecció de la seva tècnica i el seu sentit artístic".

 

La pianista va tocar amb l'Orquestra Filarmònica de Berlín, amb l'Orquestra de París sota la batuta de Daniel Barenboim i entre altres, amb la Filarmònica de Nova York dirigida per Zubin Mehta, dins d'una trajectòria que la portà a les principals ciutats del món. D'ella se'n destaca la seva "incansable recerca de la veritat musical" i la "infalibilitat dels seus dits".

L'artista francesa fou galardonada el 2011 amb el premi Victoria d'Honor de la música càssica pel global de la seva carrera, i comptava també amb el grau de Cavaller de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor i d'Oficial de l'Ordre de les Arts i les lletres.

Font d'informació: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/23/cultura/1340455219.html

Més informació: http://www.eluniversal.com/arte-y-entretenimiento/musica/120624/murio-la-pianista-brigitte-engerer-virtuosa-formada-en-la-escuela-rusa

Personalment vaig conèixer-la, gaudint d'un concert seu i tenint l'honor de rebre'n classes a l'Academia Internacional de Niça, ara ja fa 11 anys.

Ella mateixa ens explica la seva història (en francès):



Petits extrets musicals tocant en una gira pel Brasil (en francès):

Lang Lang amb una taronja

Avui recordem l'aparició del famós intèrpret de piano "Lang Lang" al programa de "El hormiguero" de Pablo Motos.
Va tocar una de les seves peces preferides, inspirada en uns dibuixos animats de Tom i Jerry, la Rapsodia hongaresa nº 2 de Liszt.
L'anècdota va ser quan el pianista, previ a la seva interpretació de Liszt, es va posar a tocar un estudi de Chopin amb una taronja a la mà. Mireu com s'ho va fer:

Sopa de lletres de pianistes

Estem a l'agost, tothom de vacances, alguns passant el temps a la platja, altres a la piscina, el més agoserats a la muntanya...

Aquí us proposem de nou un passatemps clàssic: la sopa de lletres.
En aquesta ocasió hi ha amagats el nom de 10 pianistes de casa nostra.
A veure si els trobeu !

Rubinstein immortalitzat

Lodz (Polonia), la ciutat on va neixer Rubinstein, ha construït una magnífica estatua en honor al seu magnífic pianista.
Està construïda de bronze, per perdurar tant com la música del seu inspirador.




L'estatua està instal·lada en una plaça del carrer Piotrkowska.
Així doncs, si aneu de viatge a Polònia, no us perdeu seure al costat d'aquest magnífic pianista i fer-vos una foto "tocant" a 4 mans amb ell !

Si algú que hi ha estat ja ho ha fet, que ens l'envïi, i la publicarem amb molt de gust.

Reflexions d'un pianista concertista

Durant aquesta setmana de vacances us proposem visionar aquest documental sobre el pianista rus Boris Berezovsky (en anglès i francès, amb substítols anglesos).

Molt interessant per conèixer un gran concertista, amb les seves especials opinions i reflexions... i sobretot disfrutar de magnífiques interpretacions de moltíssims fragments musicals.


Parla sobre Chopin com a compositor, sobre la vida professional d'un concertista...


Parla sobre la improvisació...


Parla sobre la sensació de tocar Katchaturian...


Parla sobre el treball i la vida i les sensacions al piano...

Anton Rubinstein i el piano

Anton Rubinstein, pianista, compositor i director d'orquestra rus, fundador i director del Conservatori de Sant Petersburg, deia:


"El piano és com un centenar d'instruments."

"Ajuda't tu mateix, i si és necessari fins i tot del teu nas."

"El pedal és l'ànima del piano."

Frases curioses (II)

Sergei Prokofiev, pianista i compositor rus.
Va ser una de les principals figures de la música del segle XX.
Inicialment considerat un compositor d'avantguarda, més tard adoptà un estil de caire neoclàssic.
Una vegada va dir:

"Encara hi ha tantes coses boniques per explicar en Do Major!"

Frases curioses (I)

"Quan un passatge es fa difícil, fer ganyotes."

Això deien -que no feien-, dos pianistes de renom.

Vladimir Horowitz (1903-1989) i Arthur Schnabel (1882-1951).

Leonard Bernstein

Leonard Bernstein (1918-1990), director d'orquesta d'Estats Units, compositor i pianista.

Una vegada, el pare de Bernstein fou criticat per no haver impulsat més al seu fill petit amb talent. El pare va protestar: "Però, com podia saber jo que arribaria a ser Leonard Bernstein?".

Michael Andreas, un nou prodigi...

Aquest nen ja és força conegut en el món dels professionals del piano.

Però us en vull fer ressò i compartir amb vosaltres diverses curiositats, que fins avui no havia aconseguit relacionar.

Primer, per a presentar-vos-el, us remeto al reportatge que li va fer Radio Televisió Espanyola.




La història és curiosa:

- Una antiga professora meva, la Neus, em va explicar que tenia de veí aquest nen i que el sentia estudiar moltes hores al dia. Que disfrutava tant escoltant-lo...
- Un antic alumne meu, l'Héctor, em va preguntar si el coneixia i com devia estudiar per ser tant bo...
- En alguna conversa entre companys del departament de piano també havia sortit el seu nom i havíem comentat qué interessant que deu ser conèixer-lo...
- Una alumna meva, l'Andrea, em va passar un DVD amb la grabació d'un concert preciós i al final hi havia un documental semblant al que us he remès.

Aquest documental és el que m'ha obert els ulls:

- he vist que el Michael ha estudiat amb el professor Guenadi Dzuvenko, que havia estat professor meu durant un període de temps post-graduada.
- he reconegut que l'escola on estudiava amb aquest professor és l'escola Luthier, de Barcelona, on jo havia treballat.
- finalment la mare del nen m'ha sigut molt familiar: és com la mare d'un nen de 4 anys que havia tingut jo a l'escola Luthier, que em preguntava molt com ajudar-lo a casa, quines cançons cantar amb ell a casa...

Doncs si, pensant, pensant i buscant vídeos on es veu el nen de més petit, resulta que aquest Michael és aquell mateix nen menudet i tímid que vaig tenir jo a classe de llenguatge en el grup de 4 anyets !!!

M'han vingut tants records de cançons, dibuixos i balls que vam fer...
algunes de les seves preferides: "Les campanes de Salom", "Dalt del cotxe"...

Quina alegria veure com en 4 anys ha viscut tantes experiències !
Com m'alegro d'haver conegut aquell nen tot just en el seus inicis !!!

Molta sort a ell!
Moltes felicitats al professor que l'ha guiat durant aquest temps !
i sobretot Moltíssimes Felicitats a la seva mare per tota la seva dedicació !!!!

Espero que tots els nens que estudien piano el segueixin com un petit "ídol" i s'animin a seguir disfrutant amb el piano tant com ell disfruta !!!

El trac o "por escènica"

Parlem de la "por escènica", també anomenada "track".

Gairebé el 80% dels músics i artistes diversos, també professionals, senten aquesta pressió, angoixa o el que sigui abans d'actuar. Aquesta pressió fa posar nerviós i rendir molt per sota de les pròpies capacitats.

Es pot estar més o menys segur de com ha d'anar tot, però una força interna impedeix reaccionar amb normalitat, dificultant el bon desenvolupament en públic; sentint palpitacions, les cames fan figa, se sent el cor al cap,...

El millor que es pot fer és recordar-se a sí mateix com gaudim fent el que fem, i intentar passar-ho bé, sense voler impressionar ningú, senzillament fent-ho al millor que es pot.

Sortir a actuar, no és un judici; és una oportunitat de compartir amb la gent del teu entorn (la teva família, amics, veïns, companys...) una cosa que saps fer molt bé, perquè ells en gaudeixin també.


Vegem què opinen dos pianistes i directors respecte a la "por escènica", també anomenada "track".

"Mai he sentit allò que diuen por escènica; al contrari, m'encanta actuar. Sempre tens una responsabilitat quan surts a l'escenari, però el públic no és el teu enemic. Jo necessito al públic perquè m'ajuda a sentir la música; per això m'agrada tant tocar amb altres músics."
Gianluca Cascioli


"Si tinc track vol dir que, sortosament, encarra tinc quelcom que vull trobar i donar, i que val la pena. Si un no té track vol dir que... s'ha acabat."
Christian Zacharías

Els grans mestres diuen... (la digitació)

"Em sembla molt important escollir la digitació corresponent a la idea musical, de manera que la música s'expressi igualment a través del cos.!
Murray Perahia

"Una digitació incorrecta compromet l'equilibri de la mà; una bona digitació domina els dits, els dirigeix, els arrossega."
Margherite Long

"La tècnica és saber trobar la digitació que determina el color i l'accent d'una frase". Lucette Descaves

Els grans mestres opinen... (el pedal)

"L'art del pedal no consisteix en saber-lo posar, sinó en saber-lo treure."
Albert Lavignac

"El pedal és tot; és el pulmó que ens permet respirar. Aparellant dues harmonies que estan en completa dissonància durant una mil·lèssima part de segon, es poden crear infinites varietats de color".
Vladimir Horowitz

"No s'ha de posar el pedal amb els peus, sinó amb les orelles".
Theodor Leschetzky

El secret per tocar el piano

"Sempre assegureu-vos que la tapa de sobre el teclat estigui oberta abans de començar a tocar" va dir Artur Schnabel, pianista d'Austràlia, quan se li va preguntar el secret per tocar el piano.

Els grans mestres ens aconsellen: "Guia d'estudi"

Els grans mestres ens aconsellen respecte a com estudiar:

"Trabajar una obra es construir un edificio donde cada elemento debe encontrar su justo lugar, a fin de que el sueño se confunda con la realidad. Antes que la estructura salga a la superficie hace falta un cierto tiempo para realizar los planos y construir los cimientos; es el momento donde se produce la impresión de que no ocurre nada. No obstante, el trabajo efectuado es la parte escondida del iceberg. Desde que el primer piso aparece, los otros pisos siguen muy rápidamente. ¡En cuánto a habitar la casa y a realizar la decoración soñada puede llevar toda una vida!"
Pascal Le Corré

"Es preferible descansar a trabajar sin gusto y con la cabeza turbada".
Claudio Arrau

"Respetad al máximo el texto de las obras escritas por los maestros".
Robert Schumann

"Se debe tocar la obra con el buen tempo, con todas sus notas, todos sus ornamentos... dicho de otra manera, como ha sido escrita, y con el sentimiento y el gusto apropiados, de manera que el auditorio tenga la impresión de escuchar al mismo compositor".
W.A. Mozart

"És molt convenient desenvolupar la memoria musical, des dels principis del piano, amb l'estudi de petits fragments i per suposat, en els exercicis amb fórmules repetides i en les escales i arpegis".
Pere Vallribera

"És necessari cantar si voleu tocar el piano".
Fréderic Chopin

"Es evidente que cantando el alumno descubre, como por arte de magia, el sentido de un fragmento, e incluso el tempo real, el fraseo y los diversos matices agógicos, dinámicos y plásticos".
E. Willems

"Els alumnes passen massa temps tocant però molt poc estudiant".
Ignaz Paderewski

"No se puede pretar atención a los dedos y a la partitura al mismo tiempo".
Youri Egorov

"Es passa més temps per desaprendre mals hàbits que per adquirir-ne de nous i bons".
Andor Foldes

"La partitura al cap i no pas el cap a la partitura!"
Hans von Bulöw

"Lo más bello en la música es lo que hay detrás de las notas".
Yvonne Lefébure

El pianista és un home orquestra

Dues grans eminències musicals, pianistes, compositors i directors en un sol home, coïncideixen en una línia de pensament referent al piano com a l'instrument més complert.

Anton Rubinstein deia:

El piano és un centenar d'instruments.

Franz Liszt deia:

En l'espai de set octaves el piano abarca l'extensió d'una orquestra i els deu dits d'un sol home són suficients per entregar les harmonies produïdes per l'execució de més de cent instruments concertants.
Fem arpegis com les arpes, notes llargues com els instruments de vent, staccatos i altres mil passatges que avans semblaven privilegis de certs instruments.

Podeu veure'n les seves biografies a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Liszt

http://es.wikipedia.org/wiki/Arthur_Rubinstein

Rachmaninov: Concert nº 2

Podeu comparar les diferents versions de l'obra resultant segons el pianista que la interpreta.

* Sergei Rachmaninoff (el mateix compositor):


* Volodos:


* Eugeny Kissin


* Les japoneses s'atreveixen a tot:


* Harpo Marx:


* Victor Borge (audició comentada, o més aviat comentadíssima):

Feliç aniversari !

Martha Argerich i Kissin "ens" dediquen aquesta versió a 4 mans de l'"Aniversari Feliç". Gràcies