Aquest blog pretén recollir tot tipus i varietat de material interessant i divertit relacionat amb el piano.
És una eina pedagògico-musical que involucra professors-pares-alumnes-amants del món pianístic i musical.
Continuant amb la saga dels clars de lluna, si ja heu escoltat i seguit les partitures en els posta anteriors: http://pianotastets.blogspot.com/2010/03/clar-de-lluna.html http://pianotastets.blogspot.com/2010/04/clar-de-lluna-2a-part.html
Ara us mostrem dos quadres, de "Clar de lluna", de l'època de cada compositor:
Del pre-romanticisme que va iniciar Beethoven:
de Joseph M. Willliam Turner
De l'època de Debussy (impressionista), un pintor expressionista:
Continuant amb el recull de peces del "Mètode europeu de piano", de Fritz Emonts, la Margarita avui ens interpreta el "Vals en re menor":
Quan ja es domina prou bé aquesta peça, el mestre Emonts ens recomana provar-la intercanviant les 2 veus; és a dir, que la mà esquerra toqui els acords que a la partitura corresponen a la mà dreta, i que la mà dreta toqui la melodia que a la partitura correspon a la mà esquerra.
El Bru ja ha aconseguit tocar una cançó al piano seguint de la partitura. En aquesta ocasió és la cançó titulada "Amb el do i amb el re", que el mestre Jordi Consegal va composar per a treballar amb els nens d'iniciació demostrant que només amb 2 notes es pot fer una bonica cançó.
La lletra de la cançó diu:
Amb el do i amb el re una cançó hauré de fer.
Amb el do i amb el re no sé pas com m'ho faré.
Amb el do i amb el re d'aquesta me'n sortiré.
Amb el do i amb el re la cançó m'ha sortit bé!
Per a poder cantar la cançó amb tota la lletra cal repetir fins a 4 vegades la música que ha tocat el Bru. Ho intenteu?
Aquest nen ja és força conegut en el món dels professionals del piano.
Però us en vull fer ressò i compartir amb vosaltres diverses curiositats, que fins avui no havia aconseguit relacionar.
Primer, per a presentar-vos-el, us remeto al reportatge que li va fer Radio Televisió Espanyola.
La història és curiosa:
- Una antiga professora meva, la Neus, em va explicar que tenia de veí aquest nen i que el sentia estudiar moltes hores al dia. Que disfrutava tant escoltant-lo... - Un antic alumne meu, l'Héctor, em va preguntar si el coneixia i com devia estudiar per ser tant bo... - En alguna conversa entre companys del departament de piano també havia sortit el seu nom i havíem comentat qué interessant que deu ser conèixer-lo... - Una alumna meva, l'Andrea, em va passar un DVD amb la grabació d'un concert preciós i al final hi havia un documental semblant al que us he remès.
Aquest documental és el que m'ha obert els ulls:
- he vist que el Michael ha estudiat amb el professor Guenadi Dzuvenko, que havia estat professor meu durant un període de temps post-graduada. - he reconegut que l'escola on estudiava amb aquest professor és l'escola Luthier, de Barcelona, on jo havia treballat. - finalment la mare del nen m'ha sigut molt familiar: és com la mare d'un nen de 4 anys que havia tingut jo a l'escola Luthier, que em preguntava molt com ajudar-lo a casa, quines cançons cantar amb ell a casa...
Doncs si, pensant, pensant i buscant vídeos on es veu el nen de més petit, resulta que aquest Michael és aquell mateix nen menudet i tímid que vaig tenir jo a classe de llenguatge en el grup de 4 anyets !!!
M'han vingut tants records de cançons, dibuixos i balls que vam fer... algunes de les seves preferides: "Les campanes de Salom", "Dalt del cotxe"...
Quina alegria veure com en 4 anys ha viscut tantes experiències ! Com m'alegro d'haver conegut aquell nen tot just en el seus inicis !!!
Molta sort a ell! Moltes felicitats al professor que l'ha guiat durant aquest temps ! i sobretot Moltíssimes Felicitats a la seva mare per tota la seva dedicació !!!!
Espero que tots els nens que estudien piano el segueixin com un petit "ídol" i s'animin a seguir disfrutant amb el piano tant com ell disfruta !!!
Avui l'Oriol fa passejar la seva gallina per dins del corral, mentre escolta la cançó:
El corral és un àmbit limitat del piano per 2 gomes.
La gallina és el seu dit i va passejant seguint la pulsació de la cançó de "la gallina ponicana".
La gallina ponicana, pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos; pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La gallina de la seu, diu que amaguis aquest peu.
El Guillem avui ha acabat d'aprendre la melodia "Estrelles en la nit", del "Mètode europeu de piano" de Fritz Emonts, llibre que segurament els seguidors d'aquest blog ja coneixeu tant bé. (Pels que no el conegueu, us convidem a visitar els posts amb l'etiqueta "Emonts").
Aquesta peça titulada "Estrelles en la nit" està formada per 2 elements que es van combinant. Així doncs, després que el Guillem l'hagi escoltat sencera, comencem a aprendre-la per trocets (frases):
El 1r element, format només per "clusters" de tecles negres, l'anomenarem "A":
El 2n element, format per "clusters" de tecles negres i blanques, serà el "B":
La peça sencera estaria formada per: - 4 vegades l'element A - 4 vegades l'element B - 2 vegades l'element A - 2 vegades l'element B - 4 vegades l'element A Quedant el següent esquema de frases: AAAA - BBBB - AA - BB - AAAA
Avui doncs, d'aquesta manera, hem après a analitzar una peça.
La Laia està treballant el moviment paral·lel i contrari al piano.
El moviment paral·lel consisteix en seguir la mateixa direcció de la línia melòdica en cada mà, però en registres del piano diferent. Poden ser les mateixes notes o diferents.
El moviment contrari consisteix en que una mà interpreta una melodia que segueix exactament la direcció contrària de la melodia de l'altra mà. És a dir, que si una mà puja, l'altra baixa.
Aquestes definicions són més difícils d'entendre en paraules que veient-ho.
La Laia interpreta al piano a 4 mans la peça nº 45 del "Mètode europeu de piano" de Fritz Emonts.
.JPG)
