"Acords dels seus dits" (Sant Jordi)

Piano
de cua
descansa
la nit.

Escalfen
i troben
acords dels
seus dits.

Sensible
anacrusa,
de tempo
finit.

Corxeres
i blanques
notes amb
neguit.

Perduda
mirada,
plaer del
teu llit.

Recordo
deliris,
escales
de tons.

Que tot ho
vestien
com peces
d’amor.

Compassos
que sonen,
dividint
el temps.

Mazurques,
i valsos,
boleros
d’arreu

Amb lletra
o sense,
bé ràpid
o lent.

Són peces
que marquen
un batec
de tres.

Són danses
escrites,
llenguatge
trencat.

Senzilles
i fresques
amb pas de
costat.

Irrompen
la imatge
d’aspecte
encobert.

Bemolls i
diesis,
becaires
no cal.

Poemes
que llisquen
bateguen
amb res.

Sonates
de poble,
motets de
follet.

Recorren
carenes,
rieres
i camps

Per sempre
reviuen
records del
passat.

Són belles
paraules
caminen
jugant.

Es gronxen
com fulles
quan cauen
pel vent.

D’aquesta
manera,
diem-nos
adéu.

Fins ara,
fins sempre,
o bé fins
després.


Aquesta diada de Sant Jordi retem homenatge a totes les persones sensibles musicalment i lingüísticament, amb aquesta poesia de "FreeSound" que podeu llegir directament a: http://relatsencatala.cat/relat/piano-de-cua-acords-dels-seus-dits/1029127
Gràcies, siguis qui siguis...