divendres, 30 de març de 2012

Composició "Rondó", de Les tresets (6 mans)

Properament l'escola de Música de Nou Barris de Barcelona cel·lebra la setmana de compositors.

Aquest any, com a novetat, els grups de piano a 6 i 8 mans també han creat la seva pròpia composició, basada en el treball d'improvisació i repetori realitzat a classe.

El primer grup en mostrar la seva composició és el grup de "Les tresets", format per la Júlia, la Cristina i la Lucía.

La peça es titula "Rondó" per la seva estructura formal. Està basada en el pentacord de les tecles negres.

Us deixem disfrutant de la peça, i us adjuntem la partitura.





Esperem que us hagi agradat, i pogueu haver "sentit" com disfruten i el bon equip que fan aquestes 3 estudiants de piano.

dimecres, 28 de març de 2012

Concert de Primavera a Cervera

Els alumnes de piano del Conservatori de Cervera ens ofereixen un petit concert per cel·lebrar l'arribada de la primavera.


Laura B. - Emonts nº 45 Papallona





Margarita - Kavalevsky Pallassos






Margarita i Laura - 4 mans Famous Pop duet "World"





Laura Ll. - Danubi blau





Gerard - Txaikovsky Soldat





Alba - Prokovief Tarantella





Amàlia i Franesc - Gershwin SummerTime

dilluns, 26 de març de 2012

Feines en temps de crisi...


No pots acabar el teu informe a l'ordinador mentre aguantes un piano de cua? Vaja ! ho haurem de fer constar en la teva avaluació d'objectius...

dilluns, 19 de març de 2012

Piano de disseny Bauhaus


Poul Henningsen, arquitecte danès, ja al 1931 va crear un piano novedós, modern i atemporal, diferent a tots els altres.

El disseny general està fet amb la idea de resaltar la bellesa dels pianos, és a dir, les cordes.

Amb una llum que tot ho il·lumina, té la tapa de metall i celuloide.

La caixa de fusta, forrada amb cuir i les potes corves d'acer cromat. L'estructura es converteix en una bellesa transparent. No ocupa espai. Crea un lloc. Un lloc pel pensament.

L'autor va voler construir un instrument tal com veu la música. I el que es veu és el que s'escola, un so brillant i clar, com el concepte de disseny en si.

Aquesta obra d'art, que funciona perfectament, va ser fabricada per Blüthner. Només en van produir 70. Ara costa de trobar-ne algun d'original. Aquest està a TEFAF (Holanda), en la secció d'art modern.


Poul Henningsen piano de cua modern, de 1931 a Philippe Denys.

Fonts d'informació:
http://www.fxmagazine.co.uk/story.asp?storycode=3153
http://www.phpianos.com/

divendres, 16 de març de 2012

L'onada de l'Oriol

L'Oriol és un petit estudiant de piano, que l'any passat va aprendre a tocar algunes cançons, utilitzant dits de les mans alternades.
Ara que ja té la mà una mica més gran, tot i que encara no està del tot formada, ja anem utilitzant més dits de cada mà per tocar les cançons. Tot i que el 5è dit encara no el fem servir gairebé mai.
Així doncs, a més d'aprendre cançons noves, l'Oriol està repassant cançons que ja sap de l'any passat, però ara que ell és més gran, ja les intenta tocar amb 1 sola mà.

Avui us ensenyem com treballem la cançó de la Onada, amb un petit afegit al final, simulant que ve una ola molt gran i fa caure el "surfista" que tenim sobre el teclat.



Fixeu-vos també com hem anat analitzant les notes a la partitura, ja que aquesta cançó té moltes alteracions accidentals. Les alteracions accidentals les anomenem "màscares" que modifiquen la nota que les porta. Així resulta que el SOL quan porta la màscara del sostingut es toca amb la tecla negra situada just al costat dret, sonant una mica més aguda. I el LA, quan porta la màscara del bemoll, es toca amb la tecla negra de just al costat esquerra, sonant més greu. Així hem observat que tant el SOL# com el LAb es toquen amb la mateixa tecla, és que això que en la partitura les hem encerclat amb el mateix color.




Una vegada hem tingut llegides i analitzades totes les notes que formen la cançó, la hem tocat al piano, intentant conservar com sempre la posició de la mà rodona.



Ara ja és el mateix alumne el que demana repassar cançons antigues però tocant-les amb una sola mà, i inventant petits acompanyaments amb l'altre mà (de moment simplement clusters en les notes llargues o silencis).

Seguirem treballant !!!

dimecres, 14 de març de 2012

Iniciació als arpegis

La Laura està seguint el mètode Dozen a Day per la pràctica de tècnica pianística.

Ara ja va pel volum III, on es treballen els exercicis tècnics bàsics (acords, escales, arpegis...) però amb inversions i diferents octaves.

Avui us mostrem 2 exercicis de treball per l'arpegi de Do M.

1r exercici:
l'arpegi de tònica i de dominant de Do Major, en moviment contrari.




2n exercici:
l'arpegi de Do M en 2 octaves, primer per la mà dreta, després l'esquerra i finalment juntes.



Aquesta col·lecció de llibres de tècnica pianística acostumen a agradar força als alumnes, introduïnt una àmplia varietat d'aspectes tècnics, que potser sinó no es treballarien fins molt avançats els estudis. Perquè no anar-los presentant progressivament? A tots els nens els aprendre coses noves cada dia !

dilluns, 12 de març de 2012

Piano en temps de crisi...


Algú m'ha robat el meu piano... així que ara estic tocant els 88 cubells de plàstic.

diumenge, 11 de març de 2012

Xavier Montsalvatge: aniversari i exposició

Avui fa exactament 100 anys que va néixer el músic català Xavier Montsalvatge.
Malauradament aquest any també es compleix el 10è aniversari de la seva mort.

Us proposem conèixer Montsalvatge a través de diversos mitjans:

1) visitant l'exposició del centenari:
Al Palau Robert es pot visitar una exposició per conèixer aquest personatge tant important en la vida musical catalana del s. XX, oberta del 7 de març al 10 de juny del 2012.

Informació de l'exposició:
http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=7ed2a82285092110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7ed2a82285092110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=2173758ffcf95310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Durant aquest any també es realitzen diverses activitats entorn a la cel·lebració del centenari del seu naixement, com concerts, exposicions, presentació de nous llibres, CD's, pel·lícules i entrega de premis en concursos. Podeu trobar més informació a:
http://www.montsalvatgecompositor.com/centenari.php


2) visitant, llegint i escoltant informació on-line:

Web del propi compositor: http://www.montsalvatge.com/
Biografies:
- de la wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Montsalvatge_i_Bassols
- de l'Enciclopedia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044073&BATE=Xavier%2520Montsalvatge%2520i%2520Bassols
- de "El poder de la palabra": http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=1064

Si voleu conèixer la seva música, podeu visitar entre altres, el catàleg de la seva web, on hi ha algunes peces enregistrades. Per exemple:
http://www.montsalvatgecompositor.com/fitxa_obra.php?codi=59


3) Visionant entrevistres al propi Montsalvatge, escoltant-lo parlar de la seva música, de la música d'altres coetanis i sentint-lo tocar a ell mateix:

Podeu sentir 3 entrevistres enregistrades:div>

a)Documental realitzat per TVE Catalunya el 1984 (24' de durada):
http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/crear-viure-xavier-montsalvatge/1329821/


b) El programa NYDIA (1h de durada) que inclou l'entrevista del 1989:



c) I aquesta altra entrevista (10' de durada):



4) Escoltant la seva música i tocar-ne alguna obra.
Hi ha 2 webs que comprenen bona part sinó la totalitat de la seva obra:
- Tritó: http://www.trito.es/author,ca/30034
- La mà de guido: http://www.lamadeguido.com/montsalvatge.html

Us deixem escoltant els Tres divertimentos:


Aquí teniu l'inici d'una obra per 4 mans en homenatge a Victòria dels Àngels (una altra gran música catalana):

Si voleu trobar altres partitures:

- "Cançons negres": http://www.justsheetmusic.com/sheet-music/xavier-montsalvatge-canto-negro/

- Sonatina para Yvette: http://www.youtube.com/watch?v=vJ_ifjMdUus

dissabte, 10 de març de 2012

La granota, el grill i la tempesta


La última cançó que ha treballar l'Oriol la va aprendre la setmana passada, i tracta d'un animalet petit i llefiscós: La granota.

És una cançó que treballa només amb 3 notes: DO-RE-MI, però combina graus conjunts i salt de 3a, a més de treballar a ritme de negres, blanques i silencis.



Hem aprofitat per tocar aquesta cançó amb cada mà (una vegada l'esquerra, una la dreta) i amb diferents digitacions (1-2-3, 2-3-4, intentant evitar 3-4-5).

POSICIÓ

Avui, que ja coneix millor la cançó, fem un pas més en el treball de la posició, utilitzant un recurs nou: la goma.

El recurs de la goma consisteix en posar una goma (o altres objectes) sobre el revers de la mà, obligant a mantenir la posició correcta ben estable mentre toquem la cançó. Es tracta que la goma no caigui. Si s'aconsegueix l'objectiu, l'alumne se la queda.
La idea inicial és que sigui una gominola, però si no en tenim, podem utilitzar una goma (que tampoc rellisca) i després canviar-la per xuxes, gominoles, tazos o qualsevol objecte atractiu pels nens. Originàriament era un caramel, però l'embolcall del caramel rellisca en mans tant petitones com les de l'Oriol.





REPÀS

L'Oriol aquestes darreres setmanes també ha estat repassant cançons anteriors, però amb alguna variació, ara que ja en sap més. Per exemple: la cançó del Grill, que la vam treballar en un anterior post (http://pianotastets.blogspot.com/2011/10/el-grill.html) ara ja la toca amb una sola mà. Fixeu-vos:





ACOMPANYAMENT


Finalment us mostrem també una altra de les darreres cançons apreses per l'Oriol, que ja combina melodia i acompanyament. Es tracta de la cançó titulada "La tempesta", que ell mateix anomena "El tro".



La mà dreta toca la melodia de la cançó, mentre que l'esquerra, en els moments de silenci, fa un cluster al registre greu, simulant un tro dins la tempesta.




dijous, 8 de març de 2012

Composició Michael Andreas

Aquests dies els alumnes de l'Escola Municipal de Nou Barris estan acabant de revisar i passar a net la seva composició pròpia d'aquest any.

Com hem comentat en anteriors posts, composar una peça pròpia és un treball fruit de la assimilació de continguts i interelació de diferents processos d'aprenentatge. És una tasta que demostra tota la interiorització musical que s'ha fet en les diferents vivències que integren l'aprenentatge d'un instrument.

Avui volem escoltar i comentar el procés que també ha seguit la nova jove promesa, ben coneguda en el nostre país i molt admirat pels joves estudiants de piano: Michael Andreas Haeringer, amb la seva composició pròpia al piano titulada "I am missing you".




És una peça preciosa, amb profunda musicalitat i sentiment. Com es nota que li surt de l'interior ! Aquest és l'objectiu principal quan toquem una peça: mostrar els sentiments que hi ha a darrera les notes musicals, desvetllant l'idea musical que va codificar en la partitura el compositor. Per aquest motiu ens anomenem "intèrprets" i no "executants" pianístics.

En aquesta peça el Michael demostra la seva tècnica pianística clàssica, barrejada amb influències musicals modernes, tant per la textura (com distribueix la melodia i l'acompanyament en les 2 mans) com per l'harmonia i el ritme. La formació musical d'una persona no es basa solsament en els conceptes que es treballen a l'escola de música, sinó en tot l'ambient musical que viu i ha viscut: a casa (cançons populars, de bressol, d'excursió, música dea l'IPOD...), al cotxe (la radio, CD's...), en la vida social (anuncis de TV, bandes sonores de cinema, fil musical de centres comercials, festes majors...)...

La peça arriba de forma amateur al gran públic, ja no només sensorialment (a través dels sentiments) sinó també a través de l'oïda. La peça comença amb una melodia senzilla i bonica, que va evolucionant, creixent, canviant a un caràcter més greu, ampliant el registre sonor, arribant a un punt culminant, per després retornar a la calma que aporta sentir de nou la melodia inicial. Un gran final per una bonica composició.

Escolàsticament és una peça que incorpora algunes de les moltíssimes tècniques musicals observades en la bibliografia clàssica. Quan anem descobrint el repertori pianístic escrit pels grans compositors, és molt important no només tocar correctament les notes i els ritmes, i fins i tot anar més enllà del sentiment musical; és important anar reconeixent i identificant lògicament quins recursos ha utilitzat el compositor per arribar a crear aquella imatge sonora (analitzar la forma, l'harmonia, l'articulació, el registre, el tempo, les dinàmiques, les progressions, els girs melòdics...).

Tot aquest procés, que anem fent mica a mica durant la pràctica pianística, al llarg de tota una vida anem aprenent, i en Michael ja ha mostrat el bon troç de camí que ha recorregut, amb molta maduresa, comprensió i assimilació. De ben segur que el seu viatge en la música serà molt i molt interessant, i ens n'anirà fent partíceps a tots amb els seus concerts i actuacions.

Gràcies i endavant a tots els pianistes a intentar composar les pròpies peces.

Només una petita qüestió adicional: m'agradaria fer notar la importància de l'escriptura musical, sobretot en les composicions pròpies. És important fer l'esforç de transcriure en una partitura cada una de les peces que creem, ja que d'aquesta manera plasmem gràficament la imatge sonora, deixant la possibilitat que altres després de nosaltres puguin disfrutar de la peça gairebé tant com hem disfrutat nosaltres tocant-la. De passada assegurem una millor lectura d'altres partitures en el nostre procés.

Esperem amb frisança la partitura d'alguna de les composicions d'en Michael, a poder ser manuscrita (és la millor manera de transmetre els sentiments musicals).
Si voleu veure com va evolucionant, escolteu la seva anterior composició, de fa un any:

dilluns, 5 de març de 2012

Piano sandwitch individual

Avui us proposem un sandwitch ideal per estudiants i amants del piano:



Ingredients:

  • 2 llesques de pa de motlle

  • 1 tall de formatge

  • 1 tall de pernil dolç

  • civulet (cebollino)

  • 1 pastanaga o un carbassó o cogombre


Elaboració:
Pelar i tallar la pastanaga en 4 rectangles, 3 seran les potes, la 4a serà el suport de la tapa del piano.
Tallar el pernil dolç en forma de piano de cua.
Tallar les 2 llesques de pa bimbo amb la mateixa forma del pernil dolç (una serà la tapa i l'altra la base).
Una de les llesques tallar-li l'extrem recte, que serà la tapa del teclat.
Tallar el formatge de la mateixa mida que la "tapa del teclat" i marcar-li ratlletes amb el ganivet o un escuradents, sense arribar a partir-lo (seran les tecles blanques).
Tallar el civulet a bocinets petits (seran les tecles negres).
Montar les parts com a la foto.

Font d'informació: