divendres, 30 d’abril del 2010

Clar de lluna (2a part)



Recordeu a principi de març del 2010 quan vam escoltar el Clar de lluna de Beethoven i el Clar de lluna de Debussy?

Si no ho vau veure podeu anar-hi clicant a: http://pianotastets.blogspot.com/2010/03/clar-de-lluna.html


Ara, a més, en podeu anar seguint la partitura mentre sentiu la música:

Clar de lluna, de Beethoven:




Clar de lluna, de Debussy:

dimecres, 28 d’abril del 2010

II Trobada de pianistes de les Terres de Ponent


El passat 17 d'abril del 2010 una seixantena de joves pianistes es van reunir a l'Auditori Enric Granados de Lleida, en motiu de la II Trobada de pianistes de les Terres de Ponent.

Tots ells van cel·lebrar participar en una jornada de concerts, exposicions, visites culturals i un dinar de germanor.


Dels concerts destaquem:

* el concert al matí en commemoració de l'aniversari de Schumann, on es va interpretar la integral de l'Àlbum de la Joventut op.68 i en la segona part, algunes altres peces d'altres àlbums del mateix compositor, com Escenes d'infants, Escenes del bosc i Fulls d'àlbum.

* el concert de la tarda on s'interpretaven peces escollides de l'ampli repertori de Chopin per a piano, també en commemoració del seu aniversari.


Agraïm a tothom la dedicació que fa possible que activitats com aquesta siguin un gran èxit per a tothom.


Us convidem a gaudir d'un parell d'aquestes actuacions:

El Jordi interpreta "Cant guerrer", peça nº 31 de l'Àlbum de la Joventut op.68, de Schumann:





El Xavier interpreta el "Nocturn nº 8", Op.27 nº 2 de Chopin:




Vegeu altres articles relacionats:
http://pianotastets.blogspot.com/2010/04/lalbum-de-la-joventut-de-schumann.html

dilluns, 26 d’abril del 2010

No dispareu al pianista



El sheriff diu: Sé que no toca massa bé, però les regles són les regles.

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi - Piano i poesia



El piano de cua

En mig del gran saló
el piano de cua es trobava
i amb molta il-lusió
el moment esperava,
que deu dits experts
comencessin el concert.-

El so sortia ballant
i els dits anaven saltant
colpejant el seu teclat
que donava un to triomfal.-
S´escoltava la melodia
seguin l´escala musical
que "Chopin" va composar,
fa temps, en un llunyà dia.-

L´última nota ressonava
per les parets de l´auditori,
on tothom escoltava
la fi del repertori,
de peu, el "Maestro" saludava
i dreta tota la gent,
picant de mans li enviava
un fort aplaudiment.-

(Setembre 2008 - Jomci)



Font: http://www.rincondepoesia.com/ver_poesia.phtml?cod=317350

dimecres, 21 d’abril del 2010

El trac o "por escènica"

Parlem de la "por escènica", també anomenada "track".

Gairebé el 80% dels músics i artistes diversos, també professionals, senten aquesta pressió, angoixa o el que sigui abans d'actuar. Aquesta pressió fa posar nerviós i rendir molt per sota de les pròpies capacitats.

Es pot estar més o menys segur de com ha d'anar tot, però una força interna impedeix reaccionar amb normalitat, dificultant el bon desenvolupament en públic; sentint palpitacions, les cames fan figa, se sent el cor al cap,...

El millor que es pot fer és recordar-se a sí mateix com gaudim fent el que fem, i intentar passar-ho bé, sense voler impressionar ningú, senzillament fent-ho al millor que es pot.

Sortir a actuar, no és un judici; és una oportunitat de compartir amb la gent del teu entorn (la teva família, amics, veïns, companys...) una cosa que saps fer molt bé, perquè ells en gaudeixin també.


Vegem què opinen dos pianistes i directors respecte a la "por escènica", també anomenada "track".

"Mai he sentit allò que diuen por escènica; al contrari, m'encanta actuar. Sempre tens una responsabilitat quan surts a l'escenari, però el públic no és el teu enemic. Jo necessito al públic perquè m'ajuda a sentir la música; per això m'agrada tant tocar amb altres músics."
Gianluca Cascioli


"Si tinc track vol dir que, sortosament, encarra tinc quelcom que vull trobar i donar, i que val la pena. Si un no té track vol dir que... s'ha acabat."
Christian Zacharías

dilluns, 19 d’abril del 2010

Piano aquari

Per aprofitar l'espai en situacions crítiques, veieu el doble ús d'aquest piano:

divendres, 16 d’abril del 2010

Preludi nº 1 en Do Major, de J.S. Bach


El Preludi nº 1 en Do Major, de J.S. Bach, forma part d'una col·lecció de Preludis i fugues anomenada "Clave ben temperat". El seu compositor va escriure de forma sistemàtica un "Preludi i fuga" per a cada una de les tonalitats que ara tots coneixem, però que a l'època barroca era una gran innovació.

En el món dels instruments de teclat, encara no existia el piano modern com el coneixem actualment; llavors només tocaven l'orgue o el clavecí o clavicordi.

Va ser en aquesta època que es fa idea una nova afinacó, anomenada "temperada", que consistia en regular que entre nota i nota (considerant els 12 sons de l'escala cromàtica) hi hagués la distància d'un semitò. D'aquesta manera el do# i el reb "s'igualaven".

Com tots els canvis molt innovadors, sempre hi ha defensors i detractors. Així que el prestigiós músic i pedagog J.S. Bach va voler demostrar que es podia fer bona música en qualsevol de les tonalitats que en resultaven, tant Majors com menors.
Va ser així com va sorgir la col·leció del "Clave ben temperat", que consta de 24 Preludis i fugues, tots en diferents tons.

I mireu si va tenir èxit, que el mateix compositor en va escriure un 2n volum.




El Daniel ha agafat aquesta peça clàssica i la ha passat per la "màquina del temps". Així ha creat una versió modernitzada del conegut tema del Preludi nº 1 en Do M BWV846 de J.S. Bach.



Us animem a fer "experiments" semblants. Podeu obtenir peces molt interessants !!!

dimecres, 14 d’abril del 2010

"L'àlbum de la joventut", de Schumann


La Laura està preparant una peça de l'Àlbum de la Joventut op. 68 de Robert Schumann, titulada originàriament "Weinlesezeit-fröhliche Zeit!", que traduïda literalment és "Temps de collita, temps de diversió!".

La interpretarà en la IIa Trobada de pianistes de les Terres de Ponent que es cel·lebrarà el dissabte 17 d'abril a l'Auditori Enric Granados de Lleida.






La Trobada de pianistes de les Terres de Ponent es va iniciar l'any 2009 a Mollerusa, amb més de 60 participants i amb un concert de cloenda per part de la pianista i pedagoga Ludovica Mosca. La temàtica central va ser l'obra de Haydn, ja que en el 2009 va cel·lebrar-se el 200 aniversari de la mort de Haydn.

Aquest any és la ciutat de Lleida l'amfitriona d'aquest esdeveniment. En aquesta ocasió, la temàtica gira entorn de l'aniversari dels 200 anys de naixement de dos grans compositors (sobretot pianísticament parlant): Chopin i Schumann.

La Jornada durarà tot el dia, començant amb interpretacions de peces de Schumann durant el matí, continuant amb peces de Chopin durant la tarda, i clourà amb un concert del pianista SCIPIONE SANGIOVANI, 2n premi del concurs Ricard Vinyes, 2n premi a Roma i 3r premi al Maria Canals, tot això el 2009.


















"Àlbum de la joventut" (opus 68), de Schumann, és una col·lecció de 43 peces que va escriure el compositor per ensenyar als seus alumnes, complementant el conjunt amb una sèrie de consells del propi mestre. Vegeu-ho en el vídeo:


dilluns, 12 d’abril del 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

Articulació en el Mètode Europeu de Piano

El Noel està treballant el "legato" en la peça titulada "Petita melodia" del Mètode Europeu de piano, 1r volum, de Fritz Emonts.





El "legato" és un tipus d'articulació molt habitual al piano, que consisteix en passar el so d'una nota a l'altra sense que es trenqui la línia melòdica i no hi hagi cap instant de silenci. Cal sentir com el pes va passant d'un dit a l'altre.

Com que en la peça del Mètode Europeu no hi ha res indicat, podem treballar-ho amb diferents tipus d'articulació, tot i que el més habitual llavors seria deslligat:

* "non-legato", és a dir, nota a nota, sense lligar

* "stacatto", és a dir, picat, fent que cada nota sigui molt curta (fa sensació d'anar de puntetes)

* "legatto", és a dir, lligat, com hem explicat que treballa ara el Noel.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Programa didàctic i amb humor sobre música clàssica

El director d'orquestra Benjamin Zander es dirigeix al públic en general, de manera divertida i amena, donant "quatre" consells que ens permetran escoltar la música d'una altra manera, entenent-la i estimant-la.

És un vídeo de 20 minuts, en anglès, amb substítols en "castellà", però transmet un missatge molt interessant. Us el recomanem !

dilluns, 5 d’abril del 2010

El piano-xemeneia



Amb aquest piano intenten assegurar-se que la música arribi al públic...

diumenge, 4 d’abril del 2010

Al·leluia, de Haendel


La paraula al·leluia, (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, lloeu Déu), és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig i per a donar gràcies a Déu per alguna cosa.

Escoltem aquesta part de l'oratori del "Messies", de Haendel.

divendres, 2 d’abril del 2010

Museu Liberace, Las Vegas

On sinó a Las Vegas hi pot haver una cosa semblant?

La construcció de l'edifici ja crea sospites...






Però dintre és el colmo del luxe...








i el colmo del frikisme...




Si vas a Las Vegas, no dubtis en visitar-ho... deu ser tota una experiència !