dimarts, 2 d’abril del 2013
Mones de Pasqua
Aquestes minivacances de Pasqua de ben segur que hem menjat molta xocolata, però potser valorem molt positivament el motiu d'inspiració d'aquestes mones:
divendres, 22 de març del 2013
En memòria de Bebo Valdés
Bebo Valdés ha mort avui als 94 anys a Suècia on feia 50 anys que vivia exiliat i en feia 4 que s'havia acomiadat dels escenaris.
Poc abans però havia protagonitzat diversos documentals i tingut un dels moments àlgids de la seva llarga carrera: el disc amb Diego "el Cigala" titulat "Lágrimas negras".
Eren les mans prodigioses de Bebo Valdés, les mans que van facilitar que el jazz llatí agafés una volada insospitada arreu del món. També eren les mans que li van permetre guanyar diversos Grammy i esgotar les entrades als seus concerts.
Però abans que arribés l'èxit mundial Valdés en va viure de tots colors. A la seva Cuba natal va iniciar la carrera als anys 40 i l'arribada de la TV a la illa li va donar una popularitat important.
Després el triomf de la revolució cubana el 1959 el va portar a l'exili a Suècia i allí va caure en l'oblit. Fins que gairebé 4 dècades més tard grava un disc i reinicia la carrera gràcies al documental "Calle 54" de Fernando Trueba. Valdés ja tenia més de 80 anys però allò gairebé era com un nou començament.
Més tard la pel·lícula "Chico y rita" basada en la seva vida va engrandir encara més un mite universal. Us convidem a veure aquesta pel·lícula:
Poc abans però havia protagonitzat diversos documentals i tingut un dels moments àlgids de la seva llarga carrera: el disc amb Diego "el Cigala" titulat "Lágrimas negras".
Eren les mans prodigioses de Bebo Valdés, les mans que van facilitar que el jazz llatí agafés una volada insospitada arreu del món. També eren les mans que li van permetre guanyar diversos Grammy i esgotar les entrades als seus concerts.
Però abans que arribés l'èxit mundial Valdés en va viure de tots colors. A la seva Cuba natal va iniciar la carrera als anys 40 i l'arribada de la TV a la illa li va donar una popularitat important.
Després el triomf de la revolució cubana el 1959 el va portar a l'exili a Suècia i allí va caure en l'oblit. Fins que gairebé 4 dècades més tard grava un disc i reinicia la carrera gràcies al documental "Calle 54" de Fernando Trueba. Valdés ja tenia més de 80 anys però allò gairebé era com un nou començament.
Més tard la pel·lícula "Chico y rita" basada en la seva vida va engrandir encara més un mite universal. Us convidem a veure aquesta pel·lícula:
Sonates de Kuhlau
Aquest curs la Marina i el Daniel han treballat una Sonata de Kuhlau i han completat el seu estudi amb un mural sobre la biografia d'aquest compositor.
Si voleu veure altres murals de compositors podeu visitar:
http://pianotastets.blogspot.com/2013/02/sonatines-de-clementi.html
Aviat farem un enregistrament en vídeo de la sonata per poder-vos-la oferir properament.
dilluns, 18 de març del 2013
dissabte, 9 de març del 2013
Maria Canals porta cua al metro (3a part)
Continuant amb l'eufòria posterior al concert a l'intercanviador del metro de Diagonal, avui us oferim un tall de la televisió Btv amb el Programa Connexió Barcelona del dia 7 de març de 2013, on podreu veure el reportatge que van fer als alumnes de piano de Nou Barris i Musicart, en motiu de la participació en la iniciativa de "Maria Canals porta cua al metro", a partir del minut 28:10.
Podeu veure les imatges i la gravació d'altres actuacions visitant aquests altres posts relacionats: http://pianotastets.blogspot.com/2013/02/59e-concurs-maria-canals.html http://pianotastets.blogspot.com/2013/03/maria-canals-porta-cua-al-metro-1a-part.html http://pianotastets.blogspot.com/2013/03/maria-canals-porta-cua-al-metro-2a-part.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)