Peces estiuenques

Comencen les vacances d'estiu i ara tenim més temps per fer de tot.

Lo millor de ser estudiant de piano és que mentre toquem ens ho passem bé.

Així doncs, sé que molts de nosaltres tocarem força el piano, també a l'estiu .

La Laia i els Noel ens ofereixen una de les seves últimes peces apreses durant el curs. Ara ja les tocarem simplement per plaer...

Músic del Banjo



L'Abella


Animem a tots els petits pianistes a seguir llegint peces noves dels mètodes que ja coneixem:
- Mètode Europeu de piano, de Friz Emonts
- El meu primer llibre de piano, de C. Amat Cunnington
- exercicis del Dozen a Day, d'Edna-Mae Burnam
i tot el que us vingui de gust.

El més important és disfrutar tocant el piano !!!!!

Piano al fons del mar

Ara que ja estem de vacances, alguns tenim ganes d'enviar el piano al fons del mar !

Potser hi haurà algun popet amb ganes d'aprofitar-lo...

S'ha "acabat" el curs !

Vinga ! Ja podem donar per "acabat" el curs !!!!

Podeu contar quants músics hi ha en aquesta foto de grup?

No és feina fàcil...

Duet de piano a 4 mans

Aquest curs s'acaba, però el duet que va començar al setembre potser durarà molt i molt de temps.

Hi ha hagut feeling, hi ha constància en el treball, ganes de tocar junts i de fer molta música...

Us presentem les 2 peces que han treballat durant aquest 2n quadrimestre:

Dansa espanyola, de Moskovsky

"Berceuse" de la Suite "Dolly", de Fauré

Felicitem a aquests 2 alumnes tant aplicats i els animem a seguir treballant junts!

Canon, de Pachelbel

Us convidem a escoltar aquesta gran obra de la música clàssica, versionada i adaptava per moltíssims grups, solistes... i que apareix en anuncis, pel·lícules...

És un cànon, atribuït al compositor barroc Pachelbel.
Cànon significa que diverses veus van repetint el que han cantat les altres anteriorment.

Veureu com en la grabació del tema original per a quartet de corda (violí I, violí II, viola i violoncel) i podeu anar-ne seguint la partitura.




Una vegada conegut el tema original, podeu trobar algunes altres adaptacions...










Després d'escoltar-lo tantes vegades ja comencem a pensar com aquest monologuista:

Braços de pianista...

Mireu com se li han quedat els braços a aquest pianista !

Segur que molts de vosaltres ja deveu estar imaginant els vostres braços així, de tant estudiar aquest final de curs ! je je

Concurs Música Viva

El passat dissabte 5 de juny es va cel·lebrar a la població de Cervera el "Concurs de Música Viva", aquest any en l'edició d'instruments solistes i grups de cambra.

Si voleu veure les bases del concurs podeu anar a: http://conservatori.ecervera.cat/noticies/musica_viva.pdf

Felicitem a tots els participants per les seves ganes i per tota la feina realitzada.

Especialment felicitem a la Laura i a la Margarita, que han estat preparant aquestes 2 peces de cambra amb piano a 4 mans, del recull "El meu primer llibre de piano" de la C. Amat C.:

Marxa dels Sants:

Petit Vals:

El rei Dagobert, d'Emonts

Una vegada més, com molts altres "posts" d'aquest blog, presentem una peça del Mètode Europeu de Piano, de Fritz Emonts.

En aquesta ocasió viatgem a França, prenent la melodia popular "Le roi Dagobert", Emonts ens introdueix el compàs de 6 per 8, on la pulsació és a cada corxera, entrant 6 pulsacions en cada compàs. També treballem en la tonalitat de Sol M. Observem el Pau que acaba de llegir la partitura:



Heu vist quina facilitat de lectura té el Pau? Això el fa avançar molt ràpid.

Com hem d'estudiar ara?
1r.: Ara cal treballar bé per mantenir la pulsació constant, sobretot en les notes llargues.
2n.: També cal atacar les notes repetides des del dit, enlloc del canell.
3r.: I finalment, després de treballar tot això, el Pau, que haurà parat bé l'orella, ja frasejarà millor, tancant el so als finals de cada frase.

Vinga doncs, a la feina !

Somnis perversos...

Algun nen "fart" del piano podria somniar...

Piano i percussions

Aquesta setmana hem fet una petita trobada de pianistes debutants. La Paula i la Marina, de 1r any han vingut a tocar les cançons que estudien al Noel i a la Laia, de 2n any.

Per cel·lebrar-ho hem inventat un acompanyament amb percussions i n'hem fet un petit concert, amb director i tot. Aquí us el presentem:

"Xip, xap"

En aquestprimer vídeo la Marina ens interpreta al piano la cançó "Xip, xap", acompanyada amb la Paula al pandero i la Laia al triangle. Dirigeix el Noel.

"Big ben"

En aquesta ocasió és la Paula la que interpreta al piano la cançó del "Big ben" (El rellotge), acompanyada de la Marina amb el triangle i el Noel amb el pandero. Dirigeix la Laia.

Esperem que us hagi agradat molt i puguem repertir-ho ben aviat. Gràcies !!!!

Fantasia-Impromptus de Chopin

La Montse interpreta la Fantasia-Impromptus op.66 de Chopin, a l'estudi de la Cristina. Gràcies per l'acollida i per tots els consells.

Aquesta Fantasia-Impromptus és una de les obres més conegudes de Chopin. És utilitzada en molts documentals d'aquests compositor, alhora que també apareix en pel·lícules com "Impromptu" (protagonitzada per Hugh Grant), "Perdidos en el desierto", en un capítol de la sèrie "Lost" (recenment estrenada la seva darrera temporada)...
La peça es caracteritza per una melodia de semicorxeres a la dreta, mentre l'esquerra toca tresets. Aquesta polirítmia provoca una sensació d'intestabilitat.

Està en tonalitat de do # menor (molt dramàtica), però en la seva part central modula a Re b M (el seu enharmònic). Realment aquestes tonalitats tenen una correspondència perfecte (dit planament, són les mateixes tecles) però s'utilitza per provocar un canvi de color en la música.

Podeu sentir la seva forma A-B-A molt clara, marcada pel canvi de tempo (primer Allegro agitato, després Moderato cantabile i retorn a l'inicial) i també pel canvi de to (més subtil).


És una obra que ens mostra molt bé el caràcter de la música de Chopin.

Diuen que és una obra posthuma, no perquè s'hagués trobat la partitura després de la mort del compositor, sinó perquè Chopin va demanar que no es publiqués, potser per la seva similitut amb el "Clar de lluna" de Beethoven.



Dedicat a l'Héctor, perquè tot li vagi tant bé com es mereix...