El Preludi nº 1 en Do Major, de J.S. Bach, forma part d'una col·lecció de Preludis i fugues anomenada "Clave ben temperat". El seu compositor va escriure de forma sistemàtica un "Preludi i fuga" per a cada una de les tonalitats que ara tots coneixem, però que a l'època barroca era una gran innovació.
En el món dels instruments de teclat, encara no existia el piano modern com el coneixem actualment; llavors només tocaven l'orgue o el clavecí o clavicordi.
Va ser en aquesta època que es fa idea una nova afinacó, anomenada "temperada", que consistia en regular que entre nota i nota (considerant els 12 sons de l'escala cromàtica) hi hagués la distància d'un semitò. D'aquesta manera el do# i el reb "s'igualaven".
Com tots els canvis molt innovadors, sempre hi ha defensors i detractors. Així que el prestigiós músic i pedagog J.S. Bach va voler demostrar que es podia fer bona música en qualsevol de les tonalitats que en resultaven, tant Majors com menors.
Va ser així com va sorgir la col·leció del "Clave ben temperat", que consta de 24 Preludis i fugues, tots en diferents tons.
I mireu si va tenir èxit, que el mateix compositor en va escriure un 2n volum.
El Daniel ha agafat aquesta peça clàssica i la ha passat per la "màquina del temps". Així ha creat una versió modernitzada del conegut tema del Preludi nº 1 en Do M BWV846 de J.S. Bach.
Us animem a fer "experiments" semblants. Podeu obtenir peces molt interessants !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada