dimecres, 21 d’abril de 2010

El trac o "por escènica"

Parlem de la "por escènica", també anomenada "track".

Gairebé el 80% dels músics i artistes diversos, també professionals, senten aquesta pressió, angoixa o el que sigui abans d'actuar. Aquesta pressió fa posar nerviós i rendir molt per sota de les pròpies capacitats.

Es pot estar més o menys segur de com ha d'anar tot, però una força interna impedeix reaccionar amb normalitat, dificultant el bon desenvolupament en públic; sentint palpitacions, les cames fan figa, se sent el cor al cap,...

El millor que es pot fer és recordar-se a sí mateix com gaudim fent el que fem, i intentar passar-ho bé, sense voler impressionar ningú, senzillament fent-ho al millor que es pot.

Sortir a actuar, no és un judici; és una oportunitat de compartir amb la gent del teu entorn (la teva família, amics, veïns, companys...) una cosa que saps fer molt bé, perquè ells en gaudeixin també.


Vegem què opinen dos pianistes i directors respecte a la "por escènica", també anomenada "track".

"Mai he sentit allò que diuen por escènica; al contrari, m'encanta actuar. Sempre tens una responsabilitat quan surts a l'escenari, però el públic no és el teu enemic. Jo necessito al públic perquè m'ajuda a sentir la música; per això m'agrada tant tocar amb altres músics."
Gianluca Cascioli


"Si tinc track vol dir que, sortosament, encarra tinc quelcom que vull trobar i donar, i que val la pena. Si un no té track vol dir que... s'ha acabat."
Christian Zacharías

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada