Clar de lluna (2a part)

Recordeu a principi de març del 2010 quan vam escoltar el Clar de lluna de Beethoven i el Clar de lluna de Debussy?

Si no ho vau veure podeu anar-hi clicant a: http://pianotastets.blogspot.com/2010/03/clar-de-lluna.html


Ara, a més, en podeu anar seguint la partitura mentre sentiu la música:

Clar de lluna, de Beethoven:




Clar de lluna, de Debussy:

II Trobada de pianistes de les Terres de Ponent

El passat 17 d'abril del 2010 una seixantena de joves pianistes es van reunir a l'Auditori Enric Granados de Lleida, en motiu de la II Trobada de pianistes de les Terres de Ponent.

Tots ells van cel·lebrar participar en una jornada de concerts, exposicions, visites culturals i un dinar de germanor.

Dels concerts destaquem:

* el concert al matí en commemoració de l'aniversari de Schumann, on es va interpretar la integral de l'Àlbum de la Joventut op.68 i en la segona part, algunes altres peces d'altres àlbums del mateix compositor, com Escenes d'infants, Escenes del bosc i Fulls d'àlbum.

* el concert de la tarda on s'interpretaven peces escollides de l'ampli repertori de Chopin per a piano, també en commemoració del seu aniversari.


Agraïm a tothom la dedicació que fa possible que activitats com aquesta siguin un gran èxit per a tothom.


Us convidem a gaudir d'un parell d'aquestes actuacions:

El Jordi interpreta "Cant guerrer", peça nº 31 de l'Àlbum de la Joventut op.68, de Schumann:




El Xavier interpreta el "Nocturn nº 8", Op.27 nº 2 de Chopin:



Vegeu altres articles relacionats:
http://pianotastets.blogspot.com/2010/04/lalbum-de-la-joventut-de-schumann.html

http://www.paeria.cat/conservatori/triptictrobada.pdf

No dispareu al pianista

El sheriff diu: Sé que no toca massa bé, però les regles són les regles.

Sant Jordi - Piano i poesia

El piano de cua

En mig del gran saló
el piano de cua es trobava
i amb molta il-lusió
el moment esperava,
que deu dits experts
comencessin el concert.-

El so sortia ballant
i els dits anaven saltant
colpejant el seu teclat
que donava un to triomfal.-
S´escoltava la melodia
seguin l´escala musical
que "Chopin" va composar,
fa temps, en un llunyà dia.-

L´última nota ressonava
per les parets de l´auditori,
on tothom escoltava
la fi del repertori,
de peu, el "Maestro" saludava
i dreta tota la gent,
picant de mans li enviava
un fort aplaudiment.-

(Setembre 2008 - Jomci)

Font: http://www.rincondepoesia.com/ver_poesia.phtml?cod=317350

El trac o "por escènica"

Parlem de la "por escènica", també anomenada "track".

Gairebé el 80% dels músics i artistes diversos, també professionals, senten aquesta pressió, angoixa o el que sigui abans d'actuar. Aquesta pressió fa posar nerviós i rendir molt per sota de les pròpies capacitats.

Es pot estar més o menys segur de com ha d'anar tot, però una força interna impedeix reaccionar amb normalitat, dificultant el bon desenvolupament en públic; sentint palpitacions, les cames fan figa, se sent el cor al cap,...

El millor que es pot fer és recordar-se a sí mateix com gaudim fent el que fem, i intentar passar-ho bé, sense voler impressionar ningú, senzillament fent-ho al millor que es pot.

Sortir a actuar, no és un judici; és una oportunitat de compartir amb la gent del teu entorn (la teva família, amics, veïns, companys...) una cosa que saps fer molt bé, perquè ells en gaudeixin també.


Vegem què opinen dos pianistes i directors respecte a la "por escènica", també anomenada "track".

"Mai he sentit allò que diuen por escènica; al contrari, m'encanta actuar. Sempre tens una responsabilitat quan surts a l'escenari, però el públic no és el teu enemic. Jo necessito al públic perquè m'ajuda a sentir la música; per això m'agrada tant tocar amb altres músics."
Gianluca Cascioli


"Si tinc track vol dir que, sortosament, encarra tinc quelcom que vull trobar i donar, i que val la pena. Si un no té track vol dir que... s'ha acabat."
Christian Zacharías