L'Onada i Els putxinel·lis

L'Oriol ha acabat el curs després d'algunes setmanes indisposat, però hem pogut fer una darrera classe extraordiària.

Hem treballat 2 aspectes avançats:

1) el pas de polze
2) el fraseig també a l'acompanyament

Us ho expliquem més detingudament:

1)

L'Onada és una cançó que ja havíem treballat anteriorment. Sovint aprofitem per repassar cançons que ja coneixem força bé, per introduir aspectes tècnics nous. En aquesta ocasió, ja que aquest any hem estat cuidant la posició de la mà, hem estudiat una digitació que ens permetés tocar la peça amb continuïtat i comoditat, sense haver de fer moviments bruscos de la mà.
D'aquesta manera, el mateix Oriol ha trobat que la forma més idònia és preparant la mà amb una posició amb el polze amagat (pas previ al pas de polze).

Fixeu-vos com queda la cançó ara:

2)Els putxinel·lis també és una cançó que l'Oriol coneix molt bé, perquè la canta des de petit. Però ara el que hem treballat és l'acompanyament. L'Oriol té la partitura escrita, però intentem sempre tocar la cançó sense mirar la llibreta, simplement escoltant la melodia i "sentint" quan i quina nota farà l'acompanyament.
D'aquesta manera aprofitem per escoltar bé les frases, sentint la tònica i la dominant (tot i que no esmentem aquests conceptes a classe), treballant la continuïtat i sobretot sobretot, la musicalitat, recollint les frases.

Mireu que bonic:



Us adjuntem la partitura de l'acompanyament, tot i que és una imatge força borrosa, disculpeu.