La Laura està començant a estudiar el Petit Preludi nº 3 en re menor (BWV935) de Bach.
Forma part del conjunt de Petits Preludis que Bach va composar amb finalitats pedagògiques, i que estan classificats en dues sèries: la Sèrie I de 12 peces i la sèrie II de 6 peces.
Anàlisi:
Aquest preludi BWV 935 està en tonalitat de re menor i consta de 2 parts.
El tema inicial, que dura 2 compassos, és elegant i senyorial, amb un estil contrapuntístic habitual en Bach, tot i que en aquest cas directe i sense complicacions.
El tema es presenta diverses vegades, primer a la veu superior (mà dreta), després a la veu inferior (mà esquerra) i després torna a aparèixer en la veu superior però ja amb variacions. Acostuma a anar acompanyat de corxeres per mantenir la pulsació.
La segona part del preludi segueix el mateix patró temàtic i contrapuntísic.
Com estudiar-lo:
Recomanem, primer de tot, buscar una digitació còmoda i mantenir-la sempre. Aquesta és la base fonamental per estudiar qualsevol peça de Bach. Sense fer aquest treball previ és inútil començar a tocar la peça al piano.
Després, solfejar cada una de les parts/veus, senyalant a la partitura les frases del tema i observar-ne les semblances i diferències.
Un exercici interessant per fer al piano és tocar la partitura sencera a mans juntes, però només fent sentir les parts corresponents al tema (en aquest cas només les semicorxeres). Això ens permetrà anar seguint el tema a través de les 2 veus, i quan posteriorment s'interpreti la peça complerta destacarem també aquestes notes.
També és útil escoltar una gravació de la peça. Amb aquesta finalitat us proposem veure aquest vídeo, on a més podeu observar els moviments de la mà amb la digitació.
Aquest preludi BWV 935 està en tonalitat de re menor i consta de 2 parts.
El tema inicial, que dura 2 compassos, és elegant i senyorial, amb un estil contrapuntístic habitual en Bach, tot i que en aquest cas directe i sense complicacions.
El tema es presenta diverses vegades, primer a la veu superior (mà dreta), després a la veu inferior (mà esquerra) i després torna a aparèixer en la veu superior però ja amb variacions. Acostuma a anar acompanyat de corxeres per mantenir la pulsació.
La segona part del preludi segueix el mateix patró temàtic i contrapuntísic.
Com estudiar-lo:
Recomanem, primer de tot, buscar una digitació còmoda i mantenir-la sempre. Aquesta és la base fonamental per estudiar qualsevol peça de Bach. Sense fer aquest treball previ és inútil començar a tocar la peça al piano.
Després, solfejar cada una de les parts/veus, senyalant a la partitura les frases del tema i observar-ne les semblances i diferències.
Un exercici interessant per fer al piano és tocar la partitura sencera a mans juntes, però només fent sentir les parts corresponents al tema (en aquest cas només les semicorxeres). Això ens permetrà anar seguint el tema a través de les 2 veus, i quan posteriorment s'interpreti la peça complerta destacarem també aquestes notes.
També és útil escoltar una gravació de la peça. Amb aquesta finalitat us proposem veure aquest vídeo, on a més podeu observar els moviments de la mà amb la digitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada