Aquest blog pretén recollir tot tipus i varietat de material interessant i divertit relacionat amb el piano.
És una eina pedagògico-musical que involucra professors-pares-alumnes-amants del món pianístic i musical.
Mireu aquest duo còmic, Igudesman&Joo, com mostren la seva particupar visió d'una classe de piano.
Una curiosa disciplina on els exemples del professor, la salutació com a mode de respecte i l'atenció a la posició corporal adquireixen una nova dimensió...
El Guillem ha començat a fer la sèrie dels exercicis de recorregut del piano. Consisteix en realitzar una sèrie d'exercicis, cadasqun equivalent a un animal diferent.
Aquesta setmana ha començat amb l'exercici de la puça: com que la puça és un animal molt petitó, el seu pas consisteix en avançar d'una tecla a l'altra (sempre seguides) utilitzant només 2 dits.
Seguint les cançons del mestre Ireneu Segarra, l'Oriol aquesta setmana ha après a tocar la cançó "El bon pa".
També podeu anar seguint-ne la partitura:
Si voleu podeu cantar la lletra de la cançó mentre l'Oriol la toca: "El bon pa, fa serrar, el bon vi, serra el pi".
Fixeu-vos que aquesta lletra té un fons educatiu: menjar pa fa agafar força, però beure vi pot fer tombar el més forçut.
L'Oriol després de veure el vídeo s'ha adonat que no tenia les mans prou ben posades i ens vol mostrar com s'han de col·locar les mans per a tocar bé, en la foto de la dreta:
La Laura està començant a estudiar el Petit Preludi nº 3 en re menor (BWV935) de Bach.
Forma part del conjunt de Petits Preludis que Bach va composar amb finalitats pedagògiques, i que estan classificats en dues sèries: la Sèrie I de 12 peces i la sèrie II de 6 peces.
Anàlisi: Aquest preludi BWV 935 està en tonalitat de re menor i consta de 2 parts.
El tema inicial, que dura 2 compassos, és elegant i senyorial, amb un estil contrapuntístic habitual en Bach, tot i que en aquest cas directe i sense complicacions. El tema es presenta diverses vegades, primer a la veu superior (mà dreta), després a la veu inferior (mà esquerra) i després torna a aparèixer en la veu superior però ja amb variacions. Acostuma a anar acompanyat de corxeres per mantenir la pulsació. La segona part del preludi segueix el mateix patró temàtic i contrapuntísic.
Com estudiar-lo: Recomanem, primer de tot, buscar una digitació còmoda i mantenir-la sempre. Aquesta és la base fonamental per estudiar qualsevol peça de Bach. Sense fer aquest treball previ és inútil començar a tocar la peça al piano.
Després, solfejar cada una de les parts/veus, senyalant a la partitura les frases del tema i observar-ne les semblances i diferències.
Un exercici interessant per fer al piano és tocar la partitura sencera a mans juntes, però només fent sentir les parts corresponents al tema (en aquest cas només les semicorxeres). Això ens permetrà anar seguint el tema a través de les 2 veus, i quan posteriorment s'interpreti la peça complerta destacarem també aquestes notes.
També és útil escoltar una gravació de la peça. Amb aquesta finalitat us proposem veure aquest vídeo, on a més podeu observar els moviments de la mà amb la digitació.
Un dels llibres de piano preferits del Pau és el Beyer. Ves qui ho havia de dir!
Així doncs ara us presenta 2 estudis que està treballant:
L'estudi nº 66:
Heu sentit quina fluïdesa i quin so més bonic que treu? Està fent una evolució molt bona en quant a qualitat de so. Felicitats!
L'estudi nº 70:
Com podeu veure, en aquest estudi es comencen a treballar les 3eres paral·leles, tant temudes per a molts pianistes... En Pau ha d'acabar de treballar per arrodonir bé els dits i així sonaran les 2 notes ben juntes.
La Margarita també s'afegeix al post, oferint-nos la seva interpretació de l'estudi nº 74 del mateix llibre. Ella diu, però, que TOTS els llibres de piano li agraden molt i ara no en té cap de preferit. A mi em sembla que el seu secret és estudiar molt...
Aquesta és una de les meves peces preferides de la infància. Recordo tocar-la moltíssim quan era petiteta.
Una vegada, vaig anar a veure el meu tiet-avi, el Mn. Albert Vives, a la Seu d'Urgell, i em va dir, com sempre: "Au Montserrat, toca'ns alguna peca al piano!". A mi em costava força tocar davant de gent, i més de manera improvisada. Però em vaig recordar d'aquesta peça i vaig començar a tocar-la. Com que m'agradava tant, i ell també la coneixia molt bé, vaig acabar disfrutant força, i la vaig prendre com el hit del meu repertori per a petits concerts improvisats.
Ara és el torn dels meus alumnes. La treballem, l'analitzem i l'estudiem a classe... Per això els hi dedico aquesta petita interpretació, també improvisada, com sempre que toco aquesta peça, sobretot per la Marina:
Segons la Wikipedia:
El Quadern d'Anna Magdalena Bach (en alemany, Notenbüchlein für Anna Magdalena Bach) és un recull que consisteix més exactament en dos quaderns de notes manuscrites que el compositor del barroc alemany, Johann Sebastian Bach, va regalar a la seva segona esposa, Anna Magdalena. Els quaderns estan compostos per exemples musicals per a clavicordi, com ara minuets, rondós, poloneses, sonates, preludis corals, marxes i algunes peces vocals en forma d'ària.
Els dos llibres daten de 1722 i 1725. El títol Llibre d'Anna Magdalena se sol utilitzar per referir-se a l'últim d'ells. La principal diferència entre ambdós és que el primer conté obres de Johann Sebastian Bach, entre les que s'inclouen la majoria de les Suites franceses, mentre que el segon, el de 1725, és una compilació musical del propi Bach i amb obres d'altres compositors de l'època.
El Quadern d'Anna Magdalena Bach ofereix una interessant compilació de com era la música domèstica al segle XVIII i dels gustos musicals de la família Bach.
Ara ja ha aconseguit dominar força bé la peça del "Vals de l'elefant" i l'ha pogut tocar a 4 mans amb la professora:
Ens falta acabar de conèixer bé el final de la melodia greu de l'elefant, per a poder saber quan acaba la cançó sense haver d'anar contant.
Però com que el Guillem va estudiant força durant la setmana, ja ha pogut començar una nova cançó. Aquesta es titula "La nina i el putxinel·li". Us en presentem la versió a 4 mans:
També ens falta acabar de conèixer el final per preveure-ho i acabar junts.
La Laia i el Noel continuen anant junts a classe de piano. Cada un treballa el seu propi repertori, però un escolta les indicacions de treball que la professora li diu a l'altre, i a més s'ajuden entre ells.
Un exemple molt clar de cooperació mútua queda palès en aquests vídeos, on cada alumne toca al piano la peça que ha treballat, i el seu company toca al triangle la pulsació en les notes llargues, així ens acostumem a sentir la pulsació contínua de la música.
La Laia interpreta al piano un exercici del "Dozen a Day":
El Noel interpreta de memòria al piano la peça "Sobre el Pont d'Avinyó", del recull "Mètode Europeu de piano" de Fritz Emonts.
La Margarita ha tingut un estiu molt productiu: ha tocat el piano amb regularitat i això li ha permès, no només de fer tots els deures que li havia proposat la professora, sinó que ha fet un parell de peces més de cada llibre.
Moltes felicitats !!!!!
Us en mostrem un petit tastet:
1r: "A little Tune" de Kabalevsky op. 39:
2n: "Michael Finnigin" del "Mètode Europeu de piano", de Fritz Emonts:
Miqueta a miqueta la Margarita va recorrent un llarg camí...
En Guillem ha començat el curs de piano amb nova professora.
Aquest any "jugarà" amb tooootes les tecles del piano i inventarà contes i noves cançons.
Us ensenyem els exercicis del 1r dia de classe, que anirà repassant a casa durant la setmana per a treballar la peça "El vals de l'elefant".
1r exercici: la mà dreta va buscant tots els grups de 2 tecles negres del piano.
. En aquest cas ha viatjat des de les tecles més agudes fins a les més greus. La nostra proposta: fer el viatge a la inversa: des de les tecles més greus fins a les més agudes.
2n exercici: les dues mans van alternant-se, i a més la mà esquerra va canviant de posició: primer sobre un grup de 3 tecles negres, després sobre un grup de 2 tecles negres (la mà dreta sempre sobre un grup de 2 tecles negres).
3r exercici: Ja és "el vals de l'Elefant". Només faltarà tocar-ho a 4 mans el proper dia amb algú altre (potser la professora...).
Després de treballar bé aquests 3 passos durant la setmana, quan la pulsació sigui regular i el final estigui acabat de treballar, ja estarà preparat per tocar-la a 4 mans.
Heu sentit el seu germà Oriol com va animant-lo? És el seu fan número 1 !