Dedicada als "bells/vells" temps !!!
Aquest blog pretén recollir tot tipus i varietat de material interessant i divertit relacionat amb el piano. És una eina pedagògico-musical que involucra professors-pares-alumnes-amants del món pianístic i musical.
Pàgines
- Inici
- Alumnes curs 2014-15
- Música de Cambra
- CAMBRA 1: Do, re, mi
- CAMBRA 2: 88 blanques i negres
- CAMBRA 3: Piano girls
- CAMBRA 4: Els 4 acords
- CAMBRA 5: Els 3 pedals
- CAMBRA 6: Jugant amb 30 dits
- CAMBRA 7: 8 octaves
- CAMBRA 8: Tresets Band
- CAMBRA 9: Bojos pel piano
- CAMBRA 10: In crecendo
- CAMBRA 11: Piaxofon
- Humor
- Nadales
- Partitures
- Pel·lícules
- Manualitats
- Jocs
- Acudits
- Endevinalles
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Dedicada a la tercera edat
Dedicada als "bells/vells" temps !!!
divendres, 30 d’octubre del 2009
Yo me subí a un piano verde
Una altra producció del Tricicle.
El darrer espectacle de MILLÁN SALCEDO.
Ell mateix el defineix així:
‘Yo me subí a un piano verde’ es un divertimento humorístico-musical-cantábile para caricato y piano. El caricato lo pongo yo, que me interpreto en clave de MÍ MISMO, y el piano lo acaricia MARCOS CRUZ, un gran músico que tiene la habilidad de seguirme musicalmente allá donde se me ocurra ir, que son entre varios y muchos sitios.
‘Yo me subí a un piano verde’ es risa, biografía, humor, nostalgia, sonrisa, homenajes, complicidad, canciones, recuerdos, un nuevo juego de palabras que, sin ser espectacular, se convierte en un espectáculo gracias a la tenacidad y el sentido del humor, de ese ‘clásico gracioso’ que represento; un gracioso contento en su cuerda de equilibrista, un gracioso que se juega el hipo demostrando, sin nostalgia, que aún se mantiene en sus trece y que, pese a quien le pese, sigue teniendo el valor de subirse donde le apetece.
YO ME SUBÍ A UN PIANO VERDE from Vania Produccions on Vimeo.
Fonts d'informació:
http://www.vania.es/esp/cartell/piano.htm
http://www.vania.es/documents/dossiers/piano_esp.pdf
dijous, 29 d’octubre del 2009
El piano més llarg
Libeskind, quan era músic de més jove, s'ha associat amb Schimmel, fabricant alemany de pianos, per crear un piano de cua de 5 metres de llarg dissenyat per complementar el disseny de l'edifici del Museu Reial d'Ontario de Toronto.
Un article de USA Today estima el preu del piano Libeskind en més de $300.000.
Aquest piano gegant, d'estil irregular en la closca exterior, té el funcionament intern d'un piano "normal" de cua.
"És una peça de l'arquitectura: prim, llarg, elegant," diu Schimmel.
El piano és un forma arquejada, no convencional, que s'inscriu amb línies convergents que semblen l'exterior de l'edifici. Lacat negre polit amb incrustacions de titani.
Schimmel és un dels pocs fabricants que queden de pianos fets a mà en el món.
Hi haurà una edició limitada de menys de dues dotzenes de pianos.
El recentment retirat president Nikolaus Schimmel diu que la companyia espera llançar el piano en un concert de Sting o Prince.
Fonts d'informació:
http://www.blogto.com/arts/2007/11/libeskind_designs_grand_piano_for_rom_crystal/
http://www.designboom.com/weblog/cat/9/view/1964/daniel-libeskind-designs-piano-for-rom.html
http://www.usatoday.com/life/people/2004-10-13-libeskind-sidebar_x.htm
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Piano en suspensió

Aquest és el "piano en suspensió" de Seiler.
Amb reminiscències d'un pont penjat, és un piano de caoba meticulosament elaborat suspès en un marc de ferro fos.