divendres, 22 de març de 2013

En memòria de Bebo Valdés

Bebo Valdés ha mort avui als 94 anys a Suècia on feia 50 anys que vivia exiliat i en feia 4 que s'havia acomiadat dels escenaris.
Poc abans però havia protagonitzat diversos documentals i tingut un dels moments àlgids de la seva llarga carrera: el disc amb Diego "el Cigala" titulat "Lágrimas negras".



Eren les mans prodigioses de Bebo Valdés, les mans que van facilitar que el jazz llatí agafés una volada insospitada arreu del món. També eren les mans que li van permetre guanyar diversos Grammy i esgotar les entrades als seus concerts.

Però abans que arribés l'èxit mundial Valdés en va viure de tots colors. A la seva Cuba natal va iniciar la carrera als anys 40 i l'arribada de la TV a la illa li va donar una popularitat important.

Després el triomf de la revolució cubana el 1959 el va portar a l'exili a Suècia i allí va caure en l'oblit. Fins que gairebé 4 dècades més tard grava un disc i reinicia la carrera gràcies al documental "Calle 54" de Fernando Trueba. Valdés ja tenia més de 80 anys però allò gairebé era com un nou començament.

Més tard la pel·lícula "Chico y rita" basada en la seva vida va engrandir encara més un mite universal. Us convidem a veure aquesta pel·lícula:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada