Una de les músiques més sentides últimament, sobretot durant les recents festes nadalenques, tant bonica...
Una font inspiradora per a moltas gent, entre ells l'Andrea, que ha composat una bonica cançó seguint aquest exemple pianístic.
Ben aviat us en mostrarem la partitura i una interpretació de la pròpia compositora...
De moment ens comformem recordant Adele.
dilluns, 30 de gener del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
El piano balancí
A la universitat "Riverside College" han incorporat un piano realment excepcional: el primer piano-balancí del món.
És un piano realment excepcional, amb un disseny exclusiu, creat per evanistes, inspirat en la fira del moble de Milà.
El piano, amb ànima pròpia, es diu Chichi, i funciona com a incentiu a l'estudi de la matèria, a més de ser una font inspiradora pels estudiants, i un reclam per a les produccions musicals i de dansa.
És un piano realment excepcional, amb un disseny exclusiu, creat per evanistes, inspirat en la fira del moble de Milà.
El piano, amb ànima pròpia, es diu Chichi, i funciona com a incentiu a l'estudi de la matèria, a més de ser una font inspiradora pels estudiants, i un reclam per a les produccions musicals i de dansa.
divendres, 20 de gener del 2012
La mosqueta
L'Oriol avui ha après la cançó de "La mosqueta".
No aquella de... "la mosqueta volava per la llum..."
No no, la que fa:
"La mosqueta ha fet un bot,
ha caigut d'esquena,
una pota s'ha trencat !
ai ves quina pena."
- Com que l'Oriol no coneixia aquesta cançó, primer la professora la ha tocat al piano mentre cantava la lletra.
- Després l'Oriol ha demanat: -"a veure, a veure?" -referint-se al piano.
- Llavors la professora ha anat tocant frase a frase lentament, exagerant molt el moviment de les mans, perquè l'Oriol veiés clarament quan la nota es repetia.
La posició de les mans és: tecles RE-MI amb 2 dits de la mà esquerra, i tecla SOL amb un dit de la mà dreta.
L'Oriol ha anat repetint frase a frase la cançó, imitant la professora.
Si hi havia algun error (en la 1a vegada ha fet un MI de més al acabar les notes de la mà esquerra i abans dels SOL de la mà dreta), llavors la professora ho tornava a tocar cantant el nom de les notes, amb una èmfasi especial en l'últim RE de la mà esquerra).
- A continuació hem agafat la partitura de la cançó i l'Oriol ha llegit el nom de les notes, ha assenyalat els arcs de les frases, hem observat les semblances i diferències entre frases, hem contat quantes notes SOL hi havia en cada frase i en tota la cançó...
- Acte seguit l'Oriol ja s'ha posat a tocar la cançó autònomament, sense que la professora li hagués de proposar, ni tant sols ha necessitat que li anés marcant/seguint la partitura amb el dit.
Aquest ha estat el resultat d'aquest treball inicial:
En les properes sessions de classe incidirem en la continuïtat de la música, la posició de les mans, la velocitat/tempo...
Un treball a fer, sobretot amb nens amb oïda absoluta, és tocar la mateixa cançó en un altre registre i fins i tot tonalitat. Per exemple: una germana gran/petita (notes LA-SI i RE), una mosca gegant (registre greu)...
Una altra tasca que convé realitzar consisteix en escollir una frase de la cançó (la preferida pel nen, o la frase on la mosca es trenca la pota) i copiar-la a la pissarra o a la llibreta, treballant així l'escriptura i les peculiaritats d'aquell petit fragment (repetició del sol: quantes vegades, amb quins ritmes?)...
Cada petita cançó és un món ple de possibilitats per treballar amb l'alumne. Aneu investigant !
No aquella de... "la mosqueta volava per la llum..."
No no, la que fa:
"La mosqueta ha fet un bot,
ha caigut d'esquena,
una pota s'ha trencat !
ai ves quina pena."
- Com que l'Oriol no coneixia aquesta cançó, primer la professora la ha tocat al piano mentre cantava la lletra.
- Després l'Oriol ha demanat: -"a veure, a veure?" -referint-se al piano.
- Llavors la professora ha anat tocant frase a frase lentament, exagerant molt el moviment de les mans, perquè l'Oriol veiés clarament quan la nota es repetia.
La posició de les mans és: tecles RE-MI amb 2 dits de la mà esquerra, i tecla SOL amb un dit de la mà dreta.
L'Oriol ha anat repetint frase a frase la cançó, imitant la professora.
Si hi havia algun error (en la 1a vegada ha fet un MI de més al acabar les notes de la mà esquerra i abans dels SOL de la mà dreta), llavors la professora ho tornava a tocar cantant el nom de les notes, amb una èmfasi especial en l'últim RE de la mà esquerra).
- A continuació hem agafat la partitura de la cançó i l'Oriol ha llegit el nom de les notes, ha assenyalat els arcs de les frases, hem observat les semblances i diferències entre frases, hem contat quantes notes SOL hi havia en cada frase i en tota la cançó...
- Acte seguit l'Oriol ja s'ha posat a tocar la cançó autònomament, sense que la professora li hagués de proposar, ni tant sols ha necessitat que li anés marcant/seguint la partitura amb el dit.
Aquest ha estat el resultat d'aquest treball inicial:
En les properes sessions de classe incidirem en la continuïtat de la música, la posició de les mans, la velocitat/tempo...
Un treball a fer, sobretot amb nens amb oïda absoluta, és tocar la mateixa cançó en un altre registre i fins i tot tonalitat. Per exemple: una germana gran/petita (notes LA-SI i RE), una mosca gegant (registre greu)...
Una altra tasca que convé realitzar consisteix en escollir una frase de la cançó (la preferida pel nen, o la frase on la mosca es trenca la pota) i copiar-la a la pissarra o a la llibreta, treballant així l'escriptura i les peculiaritats d'aquell petit fragment (repetició del sol: quantes vegades, amb quins ritmes?)...
Cada petita cançó és un món ple de possibilitats per treballar amb l'alumne. Aneu investigant !
dilluns, 16 de gener del 2012
Comencem l'any amb un acudit...
Com es diu un piano de cua de 50 anys, amb la caixa de ressonància esquerdada, les cordes rovellades i que li falten claus?
Solució: Llenya
Solució: Llenya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)