Compositor
Muzio Clementi (24 de gener de 1752 - 10 de març de 1832) va ser un virtuós del piano i se'l reconeix com el primer compositor que escrigué específicament per a piano.
Contemporani de grans compositors com Mozart i Beethoven, aquests van fer ombra sobre la seva obra, almenys pel que fa a l'àmbit concertístic. Malgrat això, Clementi s'ha guanyat una posició central en la història de la música per a piano i en el desenvolupament de la forma sonata.
Clementi també va dedicar-se a la construcció de pianos i va ser editor de partitures (va editar música de Beethoven).
Va compondre moltes sonates, que rarament són interpretades en concerts, en gran part perquè són considerades com a música pedagògica senzilla, tot i que Mozart les considerava de gran dificultat.
També és conegut per la seva col·lecció d'estudis per a piano "Gradus ad Parnassum".
El pianista rus Vladimir Horowitz va adquirir un especial afecte per l'obra de Clementi i en va comparar alguns d'aquestes obres amb les millors composicions de Beethoven. La revalorització de Clementi com un gran artista es deu en part a l'esforç d'Horowitz.
Obra
La sonatina nº 3 de l'opus 36 és una de les més alegres i conegudes.
En podeu trobar la partitura a:
http://imslp.info/files/imglnks/usimg/1/17/IMSLP02566-Clementi_-_Sonata_Op._36__No.3.pdf
Contemporani de grans compositors com Mozart i Beethoven, aquests van fer ombra sobre la seva obra, almenys pel que fa a l'àmbit concertístic. Malgrat això, Clementi s'ha guanyat una posició central en la història de la música per a piano i en el desenvolupament de la forma sonata.Clementi també va dedicar-se a la construcció de pianos i va ser editor de partitures (va editar música de Beethoven).
Va compondre moltes sonates, que rarament són interpretades en concerts, en gran part perquè són considerades com a música pedagògica senzilla, tot i que Mozart les considerava de gran dificultat.
També és conegut per la seva col·lecció d'estudis per a piano "Gradus ad Parnassum".
El pianista rus Vladimir Horowitz va adquirir un especial afecte per l'obra de Clementi i en va comparar alguns d'aquestes obres amb les millors composicions de Beethoven. La revalorització de Clementi com un gran artista es deu en part a l'esforç d'Horowitz.
Obra
La sonatina nº 3 de l'opus 36 és una de les més alegres i conegudes.
En podeu trobar la partitura a:
http://imslp.info/files/imglnks/usimg/1/17/IMSLP02566-Clementi_-_Sonata_Op._36__No.3.pdf
I en podeu escoltar una interpretació complerta pel pianista Phillip Sear:
http://www.dentrounpianoforte.it/?p=364
La sonatina està en tonalitat de Do Major i consta de 3 moviments contrastats:
- I moviment: Spiritoso.
-II moviment: un poco adagio
-III moviment: Allegro
Anàlisi
Avui centrarem el nostre treball en el 3r temps (Allegro).
Avui centrarem el nostre treball en el 3r temps (Allegro).
Es mesura en compàs 2/4.
És el moviment més viu de la obra, així que contrasta sobretot amb l'anterior, Adagio.
En aquest cas té un caràcter molt juganer, que es veu reflectit en l'alternança d'artitulacions legatto i stacatto en les notes repetides de la melodia, mentre la mà esquerra fa un acompanyament lleuger.
Vegem-ne un anàlisi formal una mica més concret:
És el moviment més viu de la obra, així que contrasta sobretot amb l'anterior, Adagio.
En aquest cas té un caràcter molt juganer, que es veu reflectit en l'alternança d'artitulacions legatto i stacatto en les notes repetides de la melodia, mentre la mà esquerra fa un acompanyament lleuger.
Vegem-ne un anàlisi formal una mica més concret:
- 1r tema (A) del compàs 1 al 8 (frase de 4+4 compassos) i que es repeteix del 9 al 16. Cal contrastar la semifrase inicial de 4 compassos, piano, on el ritme el porta l'acompanyament lleuger de la semifrase final de 4 compassos de semicorxeres àgils i Forte.
- 2n tema (B) del compàs 17 al 32.
Aquest tema B també es divideix en 2 semifrases de 4 compassos que es repeteixen, però en aquest cas (a diferència del tema A) sense alternar-se entre ells.
La primera semifrase (c 17-20) és més greu que el tema A. Comença movent-se en un àmbit melòdic reduït, així doncs sembla més tranquil, però està ple d'accents, que cal fer sentir.
En la segona semifrase (c25-28) hi ha un joc rítmic amb octaves a la melodia. En aquest fragment ja estem en Sol Major (la dominant de la tonalitat principal Do M).
Cal destacar també que entre el tema A i B no hi ha cap pont, succeïnt-se un tema immediatament després de l'altre (simplicitat).
- del compàs 33 al 40 hi ha una successió que fa de pont, amb cromatismes i inversió d'arpegis, que ens porta a una...
- coda final de 4 compassos (del compàs 41 al 44), amb octaves i escala cromàtica i tot. Cal donar-li una interpretació adequada, exagerant molt bé com si fos un final, però donant una entrada misteriosa a la reexposició (amb l'escala cromàtica lligada i piano).
- del compàs 45 fins al final arribem a la reexposició, és a dir que es tornen a presentar els temes anteriors (A i B), amb alguna petita variació, per exemple, que en el tema B en aquesta ocasió si que s'alternen les 2 semifrases de 4 compassos que haviem distingit en la seva presentació, tot i que la 2a semifrase és força diferent, en aquest cas ja no està en Sol Major, sinó en Do M. En aquest final es repeteix igualment el pont que ens porta a la coda, en aquest cas tot més curtet (pont de 4 compassos i coda de 2cc).
Estudi
La Laura i el Quim estan treballant el 3r moviment d'aquesta sonatina. Cadascú ens mostra la feina que han fet fins ara:
El Quim comença amb un bon tempo i molta energia. Però en els passatges més tècnics ha d'acabar de treballar la "netedat", cal dir bé TOTES les notes de cada escala o passatge de semicorxeres. També ens falta aconseguir mantenir el tempo en tot el moviment, sense parar ni enlentir en els passatges dubtosos. El felicitem pel seu gran èxit en memoritzar la peça!
La Laura i el Quim estan treballant el 3r moviment d'aquesta sonatina. Cadascú ens mostra la feina que han fet fins ara:
El Quim comença amb un bon tempo i molta energia. Però en els passatges més tècnics ha d'acabar de treballar la "netedat", cal dir bé TOTES les notes de cada escala o passatge de semicorxeres. També ens falta aconseguir mantenir el tempo en tot el moviment, sense parar ni enlentir en els passatges dubtosos. El felicitem pel seu gran èxit en memoritzar la peça!
La Laura comença amb un tempo molt més tranquil, però se li entenen bé totes les notes. Potser massa? En algun fragment caldria analitzar quines són les notes "importants" i ressaltar-les per sobre de totes les altres. Així com deixar en un segon plar sonor l'acompanyamenet.
Podeu escoltar els 2 moviments precedents de la sonatina (I i II temps) en aquest vídeo d'una petita estudiant de piano:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada