Pàgines

dijous, 11 de març del 2010

Suite "Hary Janos", de Kodaly

Zoltán Kodály fou compositor etnomusicòleg, pedagog musical, lingüista i filòsof hongarès.

Kodály va tenir poca formació musical, per això estudià les cançons folklòriques hongareses durant tota la seva vida. La música que estudià passà a integrar el seu propi estil de composició. Llur música està completament envaïda de l'esperit de la seva cultura i vàries composicions utilitzen melodies folklòriques.

Li agradava composar obres per a escenificar, inspirades en el folklore, ja que creia que era millor per al públic, perquè així en gaudia de les interpretacions teatrals, abans que de la música abstracta.

Va escriure la famosa obra "Háry János". És una òpera i una suite. Fou composada i estrenada com a òpera el 1925-26. Posteriorment el mateix Kodaly en va extreure la suite orquestral, el 1927.

Aquesta òpera còmica està basada en una persona real que visqué a principis del segle XIX i lluità en les Guerres Napoleòniques. Háry János presumia alegrement de llurs gestes mentre les narrava. Aquelles històries el convertiren en l'heroi que mai havia estat en la vida real. Kodály descriví el seu protagonista en el pròleg de l'obra:




Háry és un camperol, un soldat veterà, que dia rere dia s'assenta en la taverna, narra contes envers llurs heroiques gestes. Les històries, producte de la seva fantàstica imaginació, constitueixen una inexplicable mescla de realisme i ingenuïtat, d'humor còmic i patetisme...Encara que superficialment aparenta no ser més que un fanfarró, en essència és un visionari i poeta per naturalesa. És irrellevant que llurs històries no siguin vertaderes, perquè elles són fruit d'una imaginació viscuda, que cerca crear, per a ell i pels altres un ermós món de somnis...Ell no menteix sinó que crea llegenda. És un poeta. El que narra no succeí, però ha sobreviscut i això d'aquesta manera és més vertader que la realitat.



Al escriure sobre la Suite que Kodály va extreure de l'òpera, el biògraf Lazlo Eösze explica:



D'aquestes sis peces, amb el seu agut contrast d'humor i de tractament, el que sura és un convincent retrat d'Háry, el típic representant de tots els camperols hongaresos. Quan escriu els moviments 2, 4 i 6 vers el gran món per el qual els camperols són estranys, Kodály adopta un to burleta i crític. Però quan el tema són ells, la gent ordinària –moviments (1, 3 i 5) la seva confiança en el futur d'aquests imprimeix sublimitat a llur música.



Moviments:

1.-Comença un conte de fades. El primer moviment comença amb un esclat orquestral que representa un esternut. D'acord amb la tradició hongaresa, una narració que estigui precedida per un esternut és una faula i no se l'ha de prendre literalment. Desprès, la música arrela en un preludi sostingut, que te una seriositat que no es por creure per complet en tant que recordem l'esternut.

2.-Rellotge musical vienès. Háry i la seva amant Örzse estan en la Cort Imperial, mirant meravellats els rellotges tocant la música. La naturalesa mecànica dels rellotges resta representada per la secció de percussió i per la regularitat de les frases de la música.

2.-Cançó. Els dos amants canten la cançó hongaresa: “En aquesta banda del Tisza, més enllà del Danubi”. L'orquestra inclou un instrument folklòric hongarès conegut com un cymbalum, similar al dolcemele amb maset. (Kodály permet que sigui substituït per un clave o piano).

4.-La batalla i derrota de Napoleó. Aquest moviment és una caricatura de la música militar. La incongruència humorística de les últimes notes de la primera tonada indiquen que Háry en l'exèrcit francès i el seu líder són ridículs. La percussió i els bronzes baixos descriuen la batalla. Els sons baixos lliscants es burlen de l'heroisme de la batalla. Tal com Háry conta la història, ell solet derrota a tot l'exèrcit i mata Napoleó. El moviment acabà amb una marxa fúnebre mofeta, la qual música és interpretada per l'instrument menys solemne de tots: el saxofon.

5.-Intermezzo. Aquest moviment està basat en els ritmes vigorosos dels verbunkos, una dansa pel reclutament dels soldats hongaresos. La mofa del moviment precedent és reemplaçada per una noble visió de l'esperit nacional.

6.-Entrada de l'emperador i la seva cort. Háry imagina que els membres de l'aristocràcia s'han despullat de la seva falsa dignitat i s'han convertit en figures de conte de fades. La seva entrada cerimonial resta caricaturitzada en dues melodies de marxes (una de vents, seguida per altres en els bronzes), cap de les quals és el suficient seriosa per a un Emperador vertader o una Cort vertadera.

Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A1ry_J%C3%A1nos
http://ca.wikipedia.org/wiki/Zolt%C3%A1n_Kod%C3%A1ly


Podeu escoltar-ne el conte amb la música:










Durant aquest mes de març, l'orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida ens porten en concert la Suite "Hary Janos" del mestre Kodaly, dins del concert titulat "Aires hongaresos".

Calendari:
- Dissabte 13 de març, 21:30h al Paranimf de la Universitat, Cervera
- Diumenge 14 de març, 19h a l'Auditori de Granollers
- Diumenge 21 de març, 19ha l'Auditori Enric Granados, Lleida
- Diumenge 28 de març, 19h al'Auditori AXA Illa Diagonal de Barcelona

Per saber-ne més: http://www.ojc.cat/cat/index.asp#top


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada